Condemna de 600.000 a l’ICS i a l’Hospital d’Olot per causar lesions irreversibles a un nadó

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat la sanitat pública a pagar 600.000 euros d’indemnització per haver causat lesions irreversibles a un nadó prematur. El nen va néixer per cesària a finals de desembre del 2001, amb només vuit mesos de gestació. El part va tenir lloc a l’Hospital Josep Trueta de Girona, però la mare va arribar a aquest centre derivada des de l’Hospital Sant Jaume d’Olot. La sentència conclou que ‘el mal funcionament’ del sistema sanitari va fer que es trigués massa a practicar una cesària a la mare. Per aquest motiu, el TJSC condemna l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’hospital garrotxí a indemnitzar la família. El nen, que ara té 9 anys, pateix paràlisi cerebral i un grau de discapacitat del 75%. El cas que s’ha sentenciat va tenir lloc ara fa nou anys. El dia de Nadal del 2001, la mare va ingressar a l’Hospital Sant Jaume d’Olot amb contraccions i pèrdues de sang. La dona esperava el seu primer fill i estava embarassada de vuit mesos. Durant la gestació, dues ecografies de control havien detectat retards en el creixement del fetus.

Després d’administrar-li diferents medicaments, i veient que no millorava, els metges van decidir traslladar la mare a l’Hospital Josep Trueta. La dona va arribar a aquest centre hospitalari poc abans de dos quarts d’onze de la nit, però van passar quatre hores abans no se li va practicar la cesària.

Quan va néixer, el nadó només pesava 1,9 quilos i els metges el van haver de reanimar durant cinc minuts, perquè no tenia ritme cardíac. L’infant va ingressar a la unitat de cures intensives i va necessitar rebre respiració assistida durant set dies.

Els metges van diagnosticar-li ‘asfíxia neonatal greu’, paràlisi cerebral i ‘un grau de discapacitat del 75%’. Tot i aquests danys irreversibles, però, la sentència del TSJC també recull que les lesions poden anar a més i no són ‘definitives, perquè algunes seqüeles i complicacions poden aparèixer anys més tard’.

La família va portar al cas als tribunals perquè consideraven que el trastorn del seu fill era conseqüència d’una negligència mèdica. Basant-se en un informe d’un metge especialista, els pares sostenien que l’hospital d’Olot hauria d’haver reaccionat davant les ecografies que indicaven un desenvolupament anormal del fetus, i també haver-la traslladat immediatament a Girona perquè se li practiqués la cesària.

D’altra banda, l’informe també sostenia que els metges de l’Hospital Josep Trueta havien d’haver intervingut la dona d’urgència, i no havien d’haver passat quatre hores fins que la mare va entrar a quiròfan.

Per la seva banda, tant l’ICS (del qual depèn el Trueta) com l’Hospital Sant Jaume d’Olot consideraven que l’atenció que s’havia donat a la mare havia estat correcta. ‘No es pot establir cap relació entre seqüeles del nen i l’actuació dels professionals’, indicaven els dos centres sanitaris. A més, l’ICS també indicava que, en el moment en què es va decidir tirar endavant la cesària tots els quiròfans estaven ocupats amb altres intervencions.

Mal funcionament de la sanitat

La sentència del TSJC dóna la raó als pares de l’infant, i conclou que l’origen de la paràlisi i la discapacitat que pateix el nen -que ara té 9 anys- es va deure ‘al mal funcionament del servei públic’, perquè es va trigar massa a practicar la cesària a la mare. Per això, la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal condemna tant l’ICS com l’Hospital d’Olot a indemnitzar la família amb 600.000 euros.

D’aquesta quantitat, els pares rebran 177.063,011 euros i el fill 422.936,09 euros en concepte de ‘despeses acreditades i danys morals’. La sentència no és ferma i es pot interposar recurs davant el Tribunal Suprem. El Departament de Salut ha informat a l’ACN que han posat la sentència en coneixement dels serveis jurídics i que estan estudiant recórrer-la.