El Fluvià es passejava pels carrers de la ciutat

La nit del 17 d’octubre del 1940, avui fa 70 anys, Olot però també les comarques de Girona van viure les inundacions més espectaculars del segle XX, quan tot just es començaven a refer de la Guerra Civil. El Ter, el Fluvià i la Muga van assolir cabals que s’han mantingut com a rècord històric, i les precipitacions acumulades en 24 hores van ser les més elevades de què es té constància a Europa. L’aiguat es va concentrar a banda i banda del Pirineu, i es va endur tots els sistemes, rudimentaris, de control de pluja i de cabals. En va quedar només un, a l’Allau, a la conca del Tec, al Vallespir, que va registrar 840 litres per metre quadrat en aquell episodi. Els estudis posteriors fan augmentar aquest registre fins a gairebé 1.000 l/m², que es calcula que també és la quantitat d’aigua que va caure al vessant sud del Pirineu, i es manté com el rècord europeu de pluja en un dia.

El resultat va ser un cabal dels rius espectacular durant el 18 d’octubre, dia de Sant Lluc i que va donar el nom popular a l’aiguat. Sobretot als rius principals, i en menys mesura als rius secundaris i a les rieres costaneres. Les pluges es van concentrar a les capçaleres dels rius, i el resultat va ser de 2.400 metres cúbics per segon al Ter a Torroella de Montgrí (habitualment no s’hi superen els 5 m³/s, i en els aiguats de fa una setmana no es va arribar als 100 m³/s), al Fluvià es van0 assolir 2.000 m³/s a Garrigàs (dimarts tot just va superar els 500) i a la Muga desembocaven 1.200 m³/s a Castelló d’Empúries (250 dilluns passat).

Un altre dels efectes negatius que l’aiguat va provocar va ser en la vessant econòmica. A Olot, l’activitat industrial era molt important i moltes de les fàbriques eren al costat del riu per aprofitar l’aigua com a energia. Moltes van ser destruïdes. A la resta de conques fluvials, l’activitat industrial també era molt important, sobretot en les colònies del riu Ter al seu pas per les comarques del Ripollès i d’Osona.