Girona, Besalú, Tortosa i Barcelona vinculen la seva oferta turística al llegat jueu

ACN.- Girona, Besalú, Tortosa i Barcelona han vinculat la seva oferta turística al llegat jueu. L’eix central de la iniciativa és un portal web que ofereix als visitants poder conèixer les ciutats partint de tot allò que les relaciona amb l’herència sefardita. El projecte no només inclou visites als calls o restes de sinagogues, sinó que també imbueix el turista de cultura jueva a l’hora de menjar i dormir. Així, els restaurants inclosos a la guia adeqüen la carta a determinades especificitats. ‘Es respecten els productes del territori, però se’ls cuina amb l’etiqueta d’estil sefardí; per exemple, en una minestra de verdures no s’hi posa bacó’, diu la directora del Patronat Call de Girona, Assumpció Hosta.

El projecte neix de l’entitat ‘Xarxa de Juderies’ que agrupa 21 ciutats d’arreu de l’estat espanyol unides per un nexe comú: el seu llegat hebreu. Amb la voluntat d’impulsar una oferta específica vinculada a aquest passat, s’ha creat una marca turística, batejada amb el nom de RASGO.

Cadascuna de les lletres que formen part d’aquest acrònim representa els cinc conceptes que s’apleguen sota el paraigües de la marca: Restaurants, Allotjament, Senyalització, Guies i Oferta Cultural. Per poder aconseguir aquest segell, doncs, les ciutats no només han d’oferir visites guiades als llocs més emblemàtics del llegat hebreu, sinó també implicar el sector privat en el projecte.

Segons concreta la directora del Patronat, es tracta que el visitant gaudeixi de l’herència sefardita amb els cinc sentits. ‘No només amb la vista quan recorre els calls o els museus, sinó també amb el gust o el tacte, per exemple, quan va a dinar, toca les pedres centenàries o es queda a dormir al lloc’, explica Assumpció Hosta.

Així, els hotels que compten amb el distintiu RASGO tenen ‘petits matisos’ que apropen el client a l’estil de vida hebreu. ‘Per exemple, tenen en un espai determinat bibliografia sobre els jueus del territori i d’arreu de l’Estat, ofereixen guies específiques o bé a les habitacions hi ha petits ornaments que volen donar calidesa’, concreta Hosta.

En el cas dels restaurants, s’ofereixen plats que respectin les lleis dietètiques dels jueus ‘sense haver de sacrificar la cuina de cada lloc’, explica la directora. Assumpció Hosta ressalta que, per exemple, entre les carns que no es poden oferir hi ha el porc, el cavall o el conill.

‘Cada ciutat posa sobre la taula els seus plats o productes, però amb una manipulació i transformació mínima perquè tinguin l’etiqueta d’estil sefardí; així, una minestra de verdures se servirà sense bacó’, diu la directora del Patronat del Call. A més, a l’hora de beure o amanir els plats, els restaurants també ofereixen vins o olis ‘kosher’ (és a dir, elaborats sota la supervisió d’un rabí).

Pàgina web i guies editades

De moment, de les 21 ciutats que aplega la ‘Xarxa de Juderies’, onze ja disposen del segell RASGO. Entre aquestes, es troben les quatre catalanes que formen part de l’associació: Girona, Besalú (Garrotxa), Tortosa i Barcelona. Això significa que -per posar alguns exemples- a més de passejar pels calls de Girona i Tortosa, visitar la Micvé de Besalú o gaudir del Festival de Cinema Jueu de Barcelona, el visitant trobarà a tot arreu restaurants, hotels, guies turístics i -fins i tot- botigues que l’imbuiran del passat jueu dels indrets.

A més de poder reservar visites guiades, taula i llit a través de la pàgina web, la ‘Xarxa de Juderies’ també ha editat les guies RASGO en format paper. Segons explica Assumpció Hosta, aquestes guies no només són útils per als turistes jueus, sinó per a tots els visitants en general.

‘Són una eina que volem que també alimenti la curiositat dels qui no som jueus’, indica la directora del Patronat Call de Girona. I hi afegeix per concloure: ‘Es tracta, en definitiva, d’una altra manera de fer turisme’.

Deixa un comentari