L’economia diversificada de la Garrotxa, vital per resistir davant la crisi

La indústria agroalimentària, un dels sectors més forts

La indústria agroalimentària, un dels sectors més fortsLa industria agroalimentària, l’atenció a les persones, les noves tecnologies, la producció energètica com ara l’obtinguda amb l’aprofitament de biomassa, el turisme o l’aigua són alguns dels sectors que poden generar noves oportunitats d’emprenedoria i de creació d’ocupació al món rural català, segons es desprèn d’un estudi que ha encarregat per la Fundació del Món Rural (FMR) al grup de recerca en desenvolupament rural de la UAB i que s’ha presentat avui a Lleida. Els resultats també posen de relleu que les comarques rurals amb una economia més diversificada així com les empreses mitjanes que han apostat per la internacionalització són les que millor estan suportant la crisi econòmica.

El director general de la Fundació del Món Rural, Jordi Sala, ha destacat que l’estudi ‘Creació d’empreses i noves oportunitats d’ocupació en zones rurals: Detecció de nous jaciments i eines de finançament’, que s’ha presentat avui a la Diputació de Lleida, ha intentant cercar les oportunitats de negoci que es poden generar a les comarques més rurals davant el problema de l’atur que viu el país, especialment centrades en els sectors dels serveis relacionats amb la salut de les persones, noves tecnologies, indústries agroalimentàries, turisme o en la gestió de recursos naturals o en la cura de l’entorn. Així, ha remarcat que l’estudi apunta la necessitat de promocionar l’ocupació en consonància amb el desenvolupament d’un model econòmic basat en el coneixement i en el valor afegit. 

Una de les autores de l’estudi, Lourdes Viladomiu, del grup de recerca en desenvolupament rural de la UAB, ha explicat que han intentat analitzar amb el treball quins territoris rurals i quins sectors se n’estan sortint millor amb la crisi per veure analitzar les potencialitats en la creació d’ocupació existents.  

Així, ha destacat que les oportunitats més importants giren entorn les noves tecnologies i dels serveis a les persones. Viladomiu ha destacat que, al voltant de les noves tecnologies, gent jove amb poca inversió està generant ocupació al territori, afavorint a la descentralització, o les oportunitats que poden suposar els serveis a les persones sense dependre de les subvencions, especialment per crear ocupació femenina, amb l’atenció domiciliària com un factor important. En aquest camp, l’estudi defensa que cal potenciar la formació i l’emprenedoria en aquest camp.  

Altres sectors que poden generar ocupació al territori són el turisme, que tot i que ja “s’ha explotat molt encara té moltes possibilitats per explotar”; l’agroindústria, millorant i ampliant els canals de comercialització en el sector que és un dels “que més resistència ha mostrat a la crisi”; l’aprofitament de la biomassa o altres activitats relacionades amb la cura de l’entorn natural o l’oci. 

Comarques diversificades i empreses mitjanes que han apostat per l’exportació, les que millor aguanten la crisi

Viladomiu ha explicat que les comarques rurals que estan aguantant millor la crisi són aquelles que tenen una economia més diversificada i, pel que fa a empreses, les d’una mida mitjana són les que se n’estan sortint millor i troben més oportunitats, més que no pas les petites i grans, i sobretot aquelles són capaces de tenir un mercat més ampli que l’estricament local, és a dir aquelles que han apostat per l’exportació i per internacionalitzar-se. Pel que fa a les comarques amb empreses més grans, Viladomiu ha afirmat que viuen situacions “irregulars” i ha posat d’exemple la Conca de Barberà d’on ha alertat que la dependència respecte empreses filials de grans multinacionals fa que en cas de tancar  suposi “un drama” per la zona. 

L’estudi encarregat per la FMR posa de relleu que comarques amb una orientació sectorial més forta com ara el Montsià, molt centrada en la indústria del moble, ara estan patint més que altres amb una economia més diversificada com ara la Garrotxa, que va des del sector agroalimentari, passant pel turisme rural, fins a la indústria. Així mateix, ha defensat que una política i una estratègia conjunta i planificada també ha beneficiat al desenvolupament d’algunes comarques respecte altres com la Cerdanya “que es va fer rica d’un dia per altre i tothom ha anat a la seva sense cap planificació”. 

Quant al turisme, ha destacat que continua sent un segment molt important a les comarques de muntanya però ha alertat que el model de creixement basat en un “boom” de les segones residències com va ser en la cas de la Cerdanya, respecte comarques com un model de creixement més sostenible i estable com ara la Garrotxa, que es basa en el turisme rural.