El sector agroalimentari gironí ha perdut només un 2% de llocs de treball durant aquest 2011

El sector agroalimentari gironí ha perdut només un 2,1% dels llocs de treball durant aquest 2011. Dels 14.600 treballadors a qui dóna feina, 313 s’han vist afectats per un ERO d’extinció. Així ho recull un estudi impulsat pel sindicat UGT i la patronal Foeg. El document constata, doncs, que aquest és un dels sectors sobre els quals s’ha de recolzar la recuperació econòmica a la demarcació. De totes maneres però, l’estudi també reflexa que encara hi ha deures pendents per fer. Entre aquests es troben, sobretot, millorar la formació de les plantilles i la innovació tecnològica. Els sous mitjans del sector se situen en 1.150 euros, tot i que davallen fins als 750 en el cas de les indústries càrnies.

El sector agroalimentari català és un dels que ha resistit millor la sotragada econòmica. D’ençà de l’inici de la crisi (el primer trimestre del 2008) el sector ha perdut només un 4,4% dels treballadors, davant el 20% d’acomiadaments que s’han viscut arreu de la indústria. 

A les comarques gironines, entre gener i setembre d’aquest 2011 hi ha hagut 313 treballadors de l’agroalimentària que s’han vist afectats per un ERO d’extinció. En percentatges, això suposa poc més del 2% del total de les plantilles a les quals aquestes empreses donen feina (14.600 persones). La llista engloba indústries càrnies, de productes làctics, de fleca i pastisseria, de galetes, de conserves de fruita o de cafès, tes i infusions, entre d’altres. 

A més, la secretària general de la UGT a les comarques gironines, Dolors Bassa, també indica que l’agroalimentari és un dels sectors que ha registrat menys ERO. “Dels 250 expedients que hi ha hagut aquest any a la demarcació, només onze afecten aquest tipus d’empreses”, ressalta Bassa. 

Pel que fa al percentatge d’aturats, per comarques, aquelles que en registren més són la Garrotxa (12,83%) i la Selva (10.56%). A l’altra cara de la moneda s’hi troben el Gironès (9,98%) i el Ripollès (2,93%).

Bassa explica que la raó que explica aquests percentatges no és cap altra que el número d’empreses que es troben en una o altra comarca. “En aquelles que tradicionalment concentren més indústria agroalimentària, l’atur és més elevat perquè també hi ha més gent treballant”, concreta. 

D’altra banda, l’estudi que han elaborat la UGT i la patronal Foeg recull que, per sexes, les dones predominen a les plantilles d’empreses de fleca i pastisseria, mentre que els homes ho fan més a la indústria càrnia i dels làctics. 

El 77% cobren sous d’entre 750 i 1.000 euros

El document també analitza quins són els salaris mitjans a la indústria agroalimentària gironina. “El sou mitjà se situa en 1.150 euros, però també cal dir que el 77% dels empleats, que treballen al subsector de les càrnies, cobren salaris d’entre 750 i 1.000 euros”, especifica la secretària general de la UGT a les comarques gironines.

Finalment, pel que fa a antiguitat de plantilles, les comarques de la Garrotxa i el Pla de l’Estany encapçalen el rànquing. “La majoria dels empleats d’empreses d’aquestes comarques fa més de cinc anys que hi treballen; per contra, però, al Gironès és on hi ha més rotació”, concreta Dolors Bassa. 

L’estudi que analitza la realitat del sector agroalimentari gironí s’emmarca dins el projecte ‘Taula C-17, Bracons i Eix Transversal: Eixos del creixement de la indústria Alimentària’, cofinançat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Fons Social Europeu. 

Per dur a terme aquest estudi, també s’han enquestat tant treballadors com directius de 40 empreses del sector gironines. En aquest punt, Dolors Bassa destaca que el 61% dels directius basen els eixos de la innovació i el tirar endavant “amb el producte i la marca”, i només un 11% ho fan “amb els baixos costos”.

Formació i innovació, les assignatures pendents

El document que s’ha elaborat també marca, però, quins deures ha de fet la indústria agroalimentària gironina per ser més competitiva. Entre les assignatures pendents es troben tant la formació com la innovació. A més, com indica Dolors Bassa, també cal “buscar els perfils més adequats per a cada lloc, perquè a comarques gironines és el lloc on l’agroalimentària exporta més, i on hi ha menys gent capacitada dins algunes empreses en vendes a l’exterior”.

 

Deixa un comentari