La Caritat és ara una Fundació i podria perjudicar les famílies de les víctimes de Joan Vila

El Geriàtric la Caritat d’Olot s’ha constituït com a Fundació. Per això passarà tots els fons que tenia a la seva Associació, tant els actius com els passius, a la Fundació. El canvi s’ha produït ara tot i que la petició s’havia fet el 2009. L’acusació del cas contra Joan Vila, l’assassí confés dels residents de la Caritat, creu que el geriàtric podria perjudicar involuntàriament les famílies de les víctimes en el cas que es demanessin indemnitzacions a la residència com a responsable civil subsidiària. Els advocats de les famílies creuen que no podran demanar responsabilitats civils a l’Associació de la Caritat com a entitat que havia contractat el zelador Joan Vila si aquesta associació es queda sense fons. La defensa de la Caritat assegura que aquestes indemnitzacions es podrien reclamar a la Fundació sense cap problema nio perjudici per a les famílies. 

Aquesta setmana, la residència geriàtrica la Caritat ha anunciat a través del Diari Oficial de la Generalitat la cessió global d’actius i passius de l’Associació la Caritat a la Fundació de la Caritat. La modificació respon a la voluntat de la Caritat de constituir-se com a Fundació, un procés que va començar el 2009 i que va ser acordat per unanimitat entre tots els associats presents a l’assemblea extraordinària celebrada el passat 30 de desembre.

L’acord de cessió es manté durant un mes obert a la possible oposició dels creditors, que poden comunicar-ho a la residència. Aquesta cessió d’actius i passius de l’Associació a la Fundació preocupa als advocats de les famílies de les víctimes del zelador Joan Vila. Creuen que podria perjudicar el procés judicial en el cas que es reclamessin responsabilitats civils subsidiàries a la Caritat per assumir les indemnitzacions als familiars. La defensa de la residència geriàtrica afirma, per contra, que aquesta responsabilitat civil subsidiària podria ser assumida perfectament per la Fundació la Caritat, que assumeix totes les responsabilitats de l’Associació; tots els drets, però també tots els deures, i tots els deutes.

L’argument dels advocats de les víctimes es basa en l’article 120 del codi penal, sobre els responsables civils subsidiaris d’un acte criminal. Com consta en els articles 3 i 4, la responsabilitat civil pot ser aplicada als establiments quan aquests tenen contractats la persona que ha comès el crim. En aquest cas, qui havia contractat Joan Vila era l’Associació de la Caritat, i no la Fundació. De la mateixa manera, qui té contractada l’assegurança és l’Associació, i no la Fundació.

Els advocats dels familiars de les víctimes creuen que, si els fons es troben en la Fundació i no en l’Associació quan se celebri el judici, no es podran reclamar responsabilitats civils a la Caritat en aquest procés penal. L’Acusació hauria de demanar que s’obrís un altre procediment civil per solucionar la qüestió de les indemnitzacions. Els advocats de les famílies estudien oposar-se a la cessió d’actius i passius de l’Associació a la Fundació de la Caritat si aquesta s’acaba acordant definitivament.