Torramadé descarta la supressió d’ajuntaments i aposta per mancomunar serveis

torramade

torramadeACN.- El president de la Diputació de Girona, Jaume Torrramadé, no creu que la solució als problemes econòmics del món local passi per suprimir ajuntaments. Ho ha deixat clar aquest dimarts al Fórum Europa-Tribuna Catalunya, al mateix temps que també ha apostat per mancomunar serveis. “Ja està passant” en àrees com l’abastament d’aigües o la recollida de residus amb “l’única voluntat” d’oferir un “millor servei a un preu més baix”. Aquest és el “pas intermedi” que han d’assumir els municipis del país per tal que, mentre s’estalvien despeses, cada municipi preservi “la idiosincràsia”. És la resposta de Torramadé a una proposta que “ningú es plantejaria si estiguéssim en bona situació econòmica”.

El president de la Diputació de Girona descarta que la supressió d’ajuntaments sigui la resposta a la situació de dificultat econòmica que pateixen alguns municipis del país. Torramadé ha assegurat que “ningú s’ho plantejaria si estiguéssim en bona situació econòmica” de manera que en tot cas cal optar primer la “un pas intermedi”, és a dir, mancomunar serveis. El president de la Diputació -Girona engloba 221 municipis- no creu que “sigui necessari fer desaparèixer ajuntaments si som capaços de reinventar-nos ens les mancomunitat s de serveis”. 

El president de la Diputació i al mateix temps alcalde de Salt té clar que aquest opció és un esgraó per superar una situació econòmica complicada i que per tant es planteja “únicament amb la voluntat d’abaratir un servei, i donar, amb una economia d’escala,un millor servei a un preu més baix”. “És molt diferent que cadascú s’hagi d’espavilar pel seu compte”, ha lamentat. A més, ha recordat que en tot cas hi ha municipis que ja tenen en marxa serveis conjunts com la recollida de residus, serveis d’incineració, i abastiments d’aigües. 

Mancomunar serveis és l’opció de Torramadé per esquivar “conjuntament” la crisi i al mateix temps per preservar la idiosincràsia de cada municipis, un element “molt important”. Torramadé ha descartat també que s’eliminin les diputacions perquè fa falta que “algú tingui la visió de tot un territori ample però amb visió local”. El president de la diputació de Girona ha reivindicat el paper d’una institució que sorgeix “des de baix” i que, en ser constituïda per regidors i alcaldes, “rep” directament la interacció del ciutadà. 

L’aeroport de Girona, més agents locals i menys Ryanair

El president de la Diputació de Girona ha aprofitat la Tribuna Catalunya per reivindicar la necessitat que els agents locals i el Govern sigui qui prengui “les decisions de futur” de l’aeroport de Girona. “No pot ser que depengui de Ryanair únicament i exclusivament”, ha sentenciat. I ho justifica perquè en base aquest model l’aeroport té “els peus de fang”: es depèn “de capricis que vénen d’Irlanda” i si “el senyor Ryanair fa una rebequeria” i disminueix el nombre d’avions i passatge des de Girona “no és bo”.

El president de la Diputació és del parer “d’inventar el sistema perquè no depengui d’ells” sinó que els agents locals i territorials com la Diputació, la Delegació del govern, els ajuntaments, les cambres empresarials i la Generalitat juguin “un paper clau” en la presa de “decisions estratègiques sobre el futur de l’aeroport”. 

Torramadé també ha fet una crida a la responsabilitat de tots els partits polítics per enllestir definitivament l’execució de les obres de la NII. “El TGV hauria de ser el present però encara és futur, però la NII és el passat i continua al passat”, ha dit.

Immigració a Salt

L’alcalde de Salt ha xifrat en un 66% el nombre de nens no comunitaris que neixen al municipi i que aniran a escoles bressol dels zero als tres anys. “Aquesta diferència respecte al que passa a la majoria de municipis explica molt quin futur pot tenir una ciutat com Salt i no és el que desitgem per una ciutat occidental del segle XXI a la Catalunya contemporània”, ha dit. 

En aquest sentit ha criticat que les polítiques d’immigració que s’apliquen al país no són adaptables a tots els municipis perquè no tots presenten la mateixa realitat demogràfica. “És una injustícia aplicar la mateixa solució per tots”. A Salt, on el percentatge de població no comunitària és del 47%, repartir els alumnes entre diverses escoles tampoc és una solució perquè l’escola que té menys percentatge frega el 30% i n’hi ha que arriben “gairebé al 100%” -ciutats com Vic o Banyoles han aplicat la mesura a les seves aules i ho han homogeneïtzat al voltant del 20% per centre-. “La realitat que viuen els nens de Salt no és la realitat del país, és una imatge distorsionada”, ha afegit.