Els Gegants, Nans i Cavallets fan la primera aparició a plaça

gegants_olot

gegants_olotEls Gegants, Nans i Cavallets ja han sortit a plaça. Com és tradicional ho han fet aquest dissabte, coincidint amb la Mare de Déu del Tura. Com sempre, a la plaça major no ha quedat cap forat per veure els balls més bonics dels que es fan i es desfan. La màxima emoció arriba quan el Gegant i la Gegantessa s’acosten a tocar. En aquest moment el públic aplaudeix amb més força. Segurament hi ha pocs indrets del país que tinguin una faràndula com la d’Olot i que tingui aquest seguici.

Veure el ball dels Cavallets a l’OTV a la carta

Veure el ball dels Gegants a l’OTV a la carta

Veure el ball dels Nans a l’OTV a la carta

Els gegants actuals daten del final del segle passat. El Gegant és obra de Miquel Blay, el qual en féu un esbós en fang el 1888, abans de marxar a estudiar a París, i la Gegantessa de Celestí Devesa, que la féu entre el final de 1888 i el començament de 1889. Ambdós eren alumnes de Josep Berga i Boix, que fou professor i director de l’Escola de Dibuix d’Olot i fundador, el 1880, juntament amb Joaquim Vayreda i Valentí Carrera, del taller d’imatgeria religiosa El Arte Cristiano, taller on els Gegants foren modelats i vestits sota la direcció tècnica de Berga.

Els resultats no van poder ser més positius. Olot ja no podia – o millor dit,no volia- tenir cap més gegants. I la prova és que a l’any 1980 se’n van construir uns de nous que són una còpia exacta dels anteriors, però menys pesants. El Gegant de més de 90 kg passà a fer-ne 77 i la Gegantessa de més de 85 a 67.

La tradició oral ha recollit que Miquel Blay, per fer la testa del Gegant, s’inspirà en un mosso de can Sureda, una pastisseria al començament del carrer de Sant Esteve, i Celestí Devesa, en una guapa estanquera del carrer de Sant Rafel. Els originals en guix i fang del Gegant es conserven al Museu Comarcal de la Garrotxa. Els Gegants es van estrenar pel Corpus de 1889.

Els gegants només han sofert una transformació important. Iu Pascual, director de l’Escola Menor de Belles Arts, l’any 1915, va canviar el pentinat de la gegantessa, canvi que comportà una certa polèmica. Fins aleshores, la gegantessa duia un lligat de cabells que li donava un cert aire de matrona romana i un vel; amb el canvi, se li suprimí el lligat de cabells i se li canvià el ventall que duia a la mà dreta per un ram de flors. La resta de canvis solament han afectat a la seva indumentària. El mateix Iu Pascual va dissenyar els vestits que també van estrenar el 1915 i que van confeccionar a la casa Malatesta de Barcelona. El 1925, aquesta mateixa casa els en féu uns altres nous. El 1948, l’artista olotí Lluís Carbonell va dissenyar els més ben encertats. El 1983, la casa Llorens de Barcelona va confeccionar uns vestits que no acabaren d’agradar, ja que s’apartaven dels que havien portat fins aquell moment, i a l’any següent, després de fer-los uns quants retocs i de canviar algunes peces, aconseguiren assemblar-se als originals de Carbonell.

Sempre s’ha dit que el ball dels Gegants va ser compost pel dominic Miquel Sisé, que sembla que fou mestre de capella de l’església parroquial de Sant Esteve d’Olot. Ve a ser una mena de valset popular amb una melodia que es va repetint. El ball té dues coreografies: en la primera els gegants ballen un a cada costat de la Plaça Major i recorren els quatre cantons fins que es troben al mig; en la segona, ballen plegats a cada costat de la plaça durant una curta estona; el Gegant marxa i la Gegantessa el va a buscar. Val a dir que a la dècada dels vuitanta els geganters hi van introduir petites variacions que les han fetes més espectaculars: en algunes parts del ball les figures s’encaren i gairebé es toquen. S’ha conservat una lletra popular que diu:

Per les Festes del Tura cada any pluja segura, per les Festes d’Olot cada any pluja pertot. Si no plou poc o molt al Firal no s’hi pot anar, si no plou poc o molt no s’hi pot anar de pols.

L’any 1984, el Ple de l’Ajuntament d’Olot va acordar de no deixar sortir els Gegants fora dels dies que els pertoca- la festivitat de Corpus i les Festes del Tura- , ni tampoc fora de la ciutat. Amb aquesta mesura es va voler protegir les figures i preservar el seu carisma. Només van sortir d’Olot el 1902 per participar en el Concurs de Gegants, Nans i Monstres típics de les Festes de la Mercè de Barcelona. Van guanyar la Medalla d’Or i el Diploma d’Honor. En el mateix concurs, el Cap de Lligamosques va ser distingit amb el Gran Diploma d’Honor.

 

 

Deixa un comentari