L’assassí en sèrie d’Olot a companys de feina: “Hauré de plegar perquè tots se’m moren a mi”

joan_vila3

joan_vila3ACN/Olot TV.- L’assassí en sèrie d’Olot,Joan Vila, ironitzava amb els seus companys de feina dient que hauria “de plegar” perquè tots els interns es morien durant el seu torn. Les treballadores han explicat durant la segona jornada del judici, que creien que Vila ho explicava com si fos una casualitat i inclús van arribar a pensar que “el pobre, tenia mala sort”. Segons les dades del geriàtric, des que Joan Vila va entrar a treballar al geriàtric l’any 2005 i fins que el van detenir l’octubre del 2010 van morir 59 interns i gairebé la meitat, 29, van morir durant els torns del zelador. Treballadores de la Caritat també han explicat que en els darrers temps Vila havia explicat que estava “molt cremat” de la feina.

Fes clic aquí per veure la notícia a l’OTV a la carta

Com si fos una simple casualitat, Joan Vila havia comentat amb diverses companyes de feina que tenia “molt mala sort” perquè la gran majoria dels interns es morien durant els seus torns. “Hauré de plegar” o “una altra en el meu torn, quina mala ‘pata'”, són algunes de les exclamacions que, segons els testimonis, el zelador feia després de la mort d’algun altre intern. 

La realitat és que durant els gairebé cinc anys que Joan Vila va treballar a la Caritat, la meitat dels interns que van morir ho van fer durant el seu torn. Alguns d’ells realment per casualitat però a onze, segons ha confessat ell mateix, els va matar subministrant-los un còctel de barbitúrics, amb una sobredosi d’insulina o fent-los ingerir lleixiu o àcid desincrustant. 

Les treballadores han assegurat que “mai” van sospitar del zelador i totes han coincidit a destacar que era un bon company, bon treballador i que tractava els ancians amb afecte. Per això, responien a aquesta suposada mala sort que tenia amb la mort dels ancians recomanant-li, per exemple, que es comprés una pota de conill per trencar la mala ratxa.

Les companyes de feina sí que han explicat que en els darrers temps es preguntaven com és que moria tanta gent. “Però clar, si els experts no hi trobaven res estrany i era gent gran, pensàvem que devia ser casualitat”, ha explicat una testimoni. De fet, una infermera ha detallat que bona part de les víctimes de Joan Vila era gent gran molt deteriorada “que esperàvem que morissin d’un moment a altre”. 

Més nerviós i “cremat”

Algunes de les treballadores que han declarat aquest dimarts a la tarda al judici han explicat que en els darrers temps -poc abans de la detenció- notaven que Vila estava “més nerviós” i inclús que havia empitjorat la seva atenció a la feina i als ancians. “Si li preguntaven deia que estava molt cremat amb la feina”, han explicat els testimonis.

Una de les treballadores també ha relatat que li va arribar a aconsellar que s’agafés la baixa per descansar i desconnectar perquè l’havia vist irascible amb els familiars d’algun intern. 

Cap dels testimonis van veure mai Joan Vila bevent alcohol, però sí que han explicat que bevia cafè en quantitats ingents i que fumava molt. 

En relació al funcionament de la Caritat i a l’accés als medicaments i a la insulina, les treballadores que han declarat a la tarda han explicat que tota la plantilla de treballadors tenia accés lliure a l’àrea d’infermeria i, tot i que estaven pautats els medicaments per als ancians seguint la prescripció mèdica, no hi havia control sobre l’inventari. Per tant, si algú agafava pastilles o dosis d’insulina, ningú se n’adonava. 

Fins a 202 anys de presó

El fiscal, Enrique Barata, demana per a Joan Vila una pena global de 194 anys de presó pels 11 delictes d’assassinat. Rafel Berga i Jaume Dalmau que, entre els dos, representen les famílies de vuit víctimes, demanen que el condemnin a 202 anys de presó. La tercera acusació particular, exercida pel lletrat Jordi Coma i que representa la família d’una de les víctimes, demana 20 anys.

La defensa, encapçalada per l’advocat Carles Monguilod, demana un eximent complet per alteració psíquica, perquè en el moment dels fets no era conscient d’estar fent res mal fet, i sol·licita que el condemnin a màxim 20 anys de llibertat vigilada.