Domènec Moli, premi a la Trajectòria Personal

Garrotxi_trajectoria

Garrotxi_trajectoriaDomènec Moli i Serra, una de les persones més compromeses amb la cultura, la literatura i el periodisme de la Garrotxa, ha rebut aquesta nit el premi a la Trajectòria Personal en el marc dels Premis Garrotxí de l’Any. 

Fes clic aquí per veure la notícia a l’OTV a la carta

Fes clic aquí per veure el programa especial dels premis

Domènec Moli va néixer a Figueres, encara que bona part de la seva infància la va passar a Vilafant. De petit, ja no duia americana, ni quan es va fer la fotografia del curs dels grans dels Fossos de Figueres, on va estudiar la  primària i el batxillerat.

En lloc d’estudiar Filosofia i Lletres, que era el que llavors sembla de lògica, se’n va anar a fer de pagès al mas de l’avi, on tenia moltes estones per pensar i escriure. Va ser un temps de tertúlies a Figueres i de les primeres col.laboracions a Canigó i a Los Sitios.

Va ser en aquest diari on va conèixer el llavors director de Ràdio Olot i del setmanari Arriba España!, Antoni Pastor Foraster, que el va animar a col.laborar-hi.

A la tardor del 1958 li varen oferir ser cap de redacció del setmanari i de la ràdio. Això el va fer decidir a traslladar-se a viure a Olot.

L’Arriba España! s’imprimia a ca l’Aubert, al carrer de l’Hospici. Hi passava tan de temps, que fins i tot es va casar amb la jove, la Marta Aubert i Barberí, filla de l’impressor, en Joan Aubert.

Sempre agafats de la ma, en Domènec i la Marta van haver de ballar diferents ritmes a la impremta, entre el final del franquisme i els primers anys de la transició. L’impremta va editar, entre altres, les revistes Pyrene, La Garrotxa, Doblet Set, Gra de Fajol o 440metres. En moltes d’elles hi va col.laborar amb una visió crítica i incisiva que li va comportar censures a l’època franquista i maldecaps en períodes posteriors.

Avui ,és el seu fill Joan, clavat al pare, qui porta ara l’Impremta Aubert, a Sant Joan les Fonts, la continuació de la vella impremta.

Però l’edició de llibres sempre ha estat la seva autèntica vocació. Més d’un miler i, entre aquests, moltes de les edicions de bibliòfil del malaguanyat Miquel Plana.

Durant una trentena d’anys, va ser un dels principals responsables dels Premis Literaris Ciutat d’Olot, nascuts l’any 1967 de l’iniciativa conjunta dels dos setmanaris que llavors hi havia a la ciutat: l’Arriba España! i el catòlic Misión.

Juntament amb l’Arcadi Vilanova, Pere Serrat, Xicu Casas i Francesc Gelada i altres, va estar a l’organització fins el 2000. En Moli ha fet de crític d’art, ha escrit nombroses monografies d’artistes i ha participat en multitud de presentacions de catàlegs i revistes. Ha estat la persona de més prestigi a Olot en matèria artística. Les seves opinions sempre han estat reconegudes.

Bon amant de la cuina, va fundar el Casalot, contracció de cassola i Olot, on un grup d’amics es trobaven i cuinaven: igual que els bascos, però Casalot admetia dones. Ha estat autor del llibre A la recerca de la cuina garrotxina, que es va presentar l’any 1983 per Sant Lluc.

Domènec Moli ha estat president del Cine Club, d’Òmnium Cultural a la Garrotxa i ha tingut una presència constant en actes culturals i cívics, motiu del qual l’any 2010 va rebre la distinció Ales a la Cultura de l’ajuntament d’Olot .

En Moli és un home modest, però amb autoritat, compromès i lliure. Lluitador antifranquista, va participar en nombrosos actes de denúncia d’aquell període. Ara, està acabant d’escriure una història dels anys 60 a Olot, en què hi surten els noms de molts dels protagonistes d’aquells moments, tant els que estaven a primera fila com els que van romandre a l’ombra.