La Caritat, l’empresa Ètnia i les fires del fesol, el farro i el fajol reben els premis a les millors iniciatives social, empresarial i promocional dels ‘Premis Garrotxí de l’Any’

Els ‘Premis Garrotxí de l’Any’, que entrega el Centre d’Iniciatives Turístiques d’Olot i que s’han lliurat aquest divendres a la nit a Olot, han concedit el ‘Premi a la millor iniciativa social’ al menjador de La Caritat; el ‘Premi a la millor iniciativa empresarial’ a l’empresa de moda Ètnia i el ‘Premi a la millor iniciativa promocional’ ha fet un triplet i s’ha entregat a la Fira del fesol de Santa Pau, la Fira del farro de la Vall de Bianya i la Fira del fajol de Batet de la Serra.

Els guanyadors dels Premis Garrotxí de l'Any

Ètnia, premi a la ‘Millor iniciativa empresarial 2013’

Etnia, fundada l’any 2004 per Albert Jordà, va apostar des dels seus inicis per un tipus de moda creativa i de qualitat, amb la dissenyadora Núria Costa, i va decidir dissenyar i fabricar els seus productes a casa nostra. A partir de l’any 2004 i fins el 2008, l’empresa es va donar a conèixer, primer a Catalunya, després a la Comunitat de Madrid i al País Basc i, finalment, a la resta de l’Estat. L’any 2013 va ser un any decisiu per Etnia. Va ser l’any de la internacionalització de la marca, mantenint els principis de l’empresa, de fer un producte creatiu, de qualitat i fabricat aquí. Una vegada consolidats els seus productes al mercat espanyol, Etnia va començar l’exportació a Europa, amb una important inversió econòmica. Va ser present a diverses fires internacionals, com la Pure London, on la seva col.lecció va ser escollida la millor  debutant a la fira. El mes de juliol va presentar la seva primera col·lecció als mercats de França, Holanda, Bèlgica, Àustria i el nord d’Alemanya. I, al desembre, va presentar la seva segona col·lecció als mercats d’Anglaterra i Irlanda. Després de dues campanyes venent arreu d’Europa, el volum de la seva facturació exterior va igualar la facturació a Espanya. Els objectius d’Etnia, a curt termini, són consolidar-se en els mercats oberts a Europa i entrar en el mercat italià i rus. L’empresa dóna feina directament o indirectament a 34 persones, més 14 agents comercials.

Les fires del fesol, el farro i el fajol, premi a la ‘Millor iniciativa promocional 2013’

Les tres fires, que representen els tres principals productes autòctons de la Garrotxa, s’han consolidat amb el pas del temps, fins a aconseguir, l’any 2013, el nombre més gran de visitants de totes les edicions. L’any 2013, la vuitena Fira del Fajol de Batet, la va inaugurar Fina Puigdevall, del restaurant Les Cols i s’hi va presentar El petit conte del fajol, d’Irene Porxas, il.lustrat per Pilarín Bayés. S’hi va presentar un nou producte elaborat amb fajol: els bunyols, que acompanyaven el rom cremat. Els personatges que no hi falten mai són en Batòies, les Perdius, els batoiers i els segadors. Se celebra el segon diumenge de febrer i reivindica un cultiu tradicional que es conserva a la Garrotxa, pràcticament desaparegut als anys 60 i recuperat els 80. El fajol ha estat incorporat a la marca Cuina volcànica i, fins i tot, el gastrònom Pep Nogué n’ha elaborat una cervesa. La Fira ha fet intercanvis a Cantàbria i al Japó, on també tenen fan servir el fajol a la seva cuina.

L’any 2013, la sisena edició de la Fira del Farro de la Vall de Bianya va convidar, com cada primer cap de setmana de febrer, centenars de visitants a tastar aquest producte, servit pels restaurants de la vall, i que aprofita el brou bufat per bullir la farina de blat de moro. La Vall de Bianya és encara un territori on es conrea aquest cereal. La Fira del Farro ha permès recuperar antics molins on s’havia molt farina per la subsistència dels veïns.

L’any 2013, va fer 25 anys de la fundació de l’Associació de Cultivadors de fesols de Santa Pau, que organitza cada any, al mes de gener, la Fira del Fesol o de Sant Antoni, recuperada l’any 1982 per la comissió de la Fira de Sant Antoni. L’any 1991 es va adherir a aquest certamen l’associació de cultivadors de fesols de Santa Pau, que va ser quan es va convertir amb la fira del Fesol. Les degustacions de fesols les preparen els restaurants de Santa Pau i de municipis veïns , que les serveixen a la plaça porticada. Ara, el fesol de Santa Pau està pendent de la resolució definitiva de la Comissió Europea, amb seu a Brussel·les, per obtenir la Denominació d’Origen Protegida.

El menjador social de La Caritat, premi a la ‘Millor iniciativa social del 2013’

El dia 16 de novembre de 2009, la Caritat va iniciar la gestió d’un menjador social ubicat als locals de la Asociación Cultural de Andalucía de Olot y Comarca. Amb aquest servei, La Caritat va reprendre una de les funcions que ja havia fet al llarg de la seva llarga historia: donar menjar als necessitats, el que originà la creació de La Caritat  l’any 1.914. L’any 2011, la Fundació La Caritat va passar a gestionar el menjador, que era competència de l’Associació La Caritat. Va ser llavors quan, davant les noves necessitats, va condicionar un nou local situat a l’Avinguda de Girona, equipat amb dutxa i bugaderia. El menjador social de la Caritat té com a objectius garantir la cobertura de necessitats bàsiques de les persones pel que fa a la seva alimentació. Atén persones que, per mancances o dificultats personals o materials, no tenen autonomia i/o possibilitats de preparar-se el menjar a casa. Compta amb servei de càtering i està atès per una treballadora familiar del Consorci d’Acció Social de La Garrotxa i una persona voluntària o una treballadora familiar de la Fundació La Caritat. Té una capacitat màxima de 30 persones.

La mitjana diària, entre gener i desembre de 2013, va ser  de 17 àpats al dia, repartits en 252 dies de servei. El perfil d’usuaris continua essent el de persones excloses, detectades a través dels treballadors socials del Consorci d’Acció Social de La Garrotxa, que són els responsables de la derivació dels usuaris. Per atendre aquestes necessitats, planteja un servei que va més enllà de proporcionar, de forma temporal, àpats elaborats a persones i famílies amb greus necessitats socials. Per això, ofereix serveis com facilitar la higiene personal, la possibilitat de rentar la roba, col·laborar en els plans d’intervenció de les persones i/o famílies, ser referent per a la detecció i prevenció de situacions de necessitat i fomentar l’autonomia personal.