Vilà, Rubió i Colomer mantenen viva l’Escola Olotina de pintura

Amb el tombant de tardor els paisatges de les nostres comarques estan quedant despullats de fulles. Avui visitem un indret màgic, on la caiguda de la fulla esdevé un autèntic espectacle que els pintors aprofiten per plasmar sobre la tela. Un lloc batejat, a més, per la seva pròpia poesia.

Saps on és la fageda d’en Jordà?
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret ver i profund
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profund i clar,
el verd de la Fageda d’en Jordà.
El poeta Joan Maragall descrivia així un dels indrets més misteriosos del país. Un bosc excepcional de faigs que forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La fageda d’en Jordà és un dels llocs predilectes dels pintors que surten a l’aire lliure per dibuixar les seves obres. Amb l’esplendor de la fageda durant la tardor, avui hem convocat a tres artistes del pinzell de la Garrotxa: Enric Rubió, Tomàs Vilà i Fermí Colomer. Tres pintors, tres maneres diferents d’entendre la pintura i d’expressar-la. Rubió, Vilà i Colomer són tres firmes consagrades al món de la pintura garrotxina. Són tan diferents com compatibles.
Els quadres que pinten són l’essència de l’Escola paisatgística d’Olot, un estil de la segona meitat del segle XIX que inclou tots aquells artistes que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració, però amb la llibertat de tendència, d’estil i de tècnica. L’escola olotina es va institucionalitzar amb la tasca pedagògica del pintor Josep Berga i Boix, del qual enguany es celebren els 100 anys de la seva mort. Un bon moment per tornar als orígens per constatar que la pintura paisatgística olotina segueix més viva que mai, amb pintors de referència que la plasmen sobre tela dia a dia.

x