La matemàtica olotina Elisabet Canalias ha estat un dels responsables de l’aterratge del robot ‘Philae’ al cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko

L’aterratge del robot Philae de la sonda Rosetta sobre un cometa va ser la missió espacial més important del 2014. Entre els investigadors que ho van fer possible es troba l’olotina Elisabet Canalias.

L’olotina Elisabet Canalias es confessa una enamorada de les matemàtiques. Va estudiar la llicenciatura a la Universitat Politècnica de Catalunya. Canalias va fer el doctorat dins el programa de Ciència i Tecnologia Aeroespacial en el camp de les matemàtiques aplicades. Durant aquell temps, va fer una estada de quatre mesos al centre d’operacions de l’Agència Espacial Europea, que es troba a Darmstadt, Alemanya, concretament, al departament d’Anàlisi de Missió. La missió a Júpiter s’ha batejat com a ‘Juice’ i té per objectiu visitar les llunes del planeta. El llançament s’ha previst per al 2020. Els últims dos anys i mig, però, Canalias ha centrat els seus esforços a Tolousse, seu de l’Agència Espacial Francesa. Allà ha treballat en la missió interplenetària Rossetta, la sonda espacial no tripulada destinada a explorar el cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko. La investigadora ha treballat concretament en l’aterratge que el mòdul de descens ‘Philae’ va fer al cometa el passat 12 de novembre. L’olotina va formar part d’un equip de sis científics. Tenien l’encàrrec de calcular la trajectòria del robot ‘Philae’ perquè aterrés amb èxit sobre el cometa. Un dels reptes amb què es van trobar va ser la superfície del cometa. Un altre repte va ser la distància a què es trobava la sonda Rossetta respecte del cometa. Els responsables del projecte interplanetari es van mostrar molt prudents durant les hores finals de la missió.

Canalias va seguir l’aterratge de ‘Philae’ des d’un centre proper a la seu de l’Agència Espacial Francesa. El trajecte del mòdul ‘Philae’ fins al cometa va durar set hores. En un primer moment, el robot no va fixar-se a la superfície com estava previst. Aquella imprevista situació va angoixar l’equip de científics durant dues hores més. El robot finalment va fixar-se a la superfície del cometa. Els investigadors que ho van fer possible van esclatar d’emoció, entre ells, l’olotina. Canalias segueix treballant. El projecte més important que té entre mans s’anomena Mascot, un petit mòdul que el 2018 ha d’aterrar sobre un asteroide. Acaba de ser llançat a bord de la sonda Japonesa Hayabusa-2.

Deixa un comentari