Els pagesos garrotxins adapten la transhumància a les necessitats actuals

La transhumància consisteix en la migració estacional dels ramats d’una regió a una altra a la recerca de pastures d’hivern, en zones planeres de Catalunya, i pastures d’estiu, a les zones altes de muntanya. Aquesta és una practica que amb el temps ha anat evolucionant per adaptar-se al món actual.

En aquest mas de Begudà, Martí Canadell té cura d’una 70 de caps de bestiar. A l’estiu la població del mas disminueix i és que en Martí, juntament amb tres pagesos més, porta les seves vaques al ripollès, seguint la tradició de la transhumància.  “Allà no has de tenir ningú que te les guardi, pluges les vaques a la muntanya, les tens guardades amb un fil i ja està” explica en Martí que concreta que amb els altres pagesos es combinen per anar a donar un cop d’ull al bestiar “un dia si, un dia no”.

 Des dels seus orígens en l’època preromana i l’auge d’aquesta pràctica al segle XII, la manera de practicar-la ha canviat molt. De fet, el principal motiu perquè en Martí ja no porta les ovelles al Ripollès tal com solia fer abans és per la falta de pagesos. Abans a tots els pobles hi havia ramats recorda en Martí que es lamenta que actualment “no queden pastors, ni joves ni grans” i per tant, continua, “hem optat per l’opció de quedar-nos les ovelles a casa i treure les vaques”.

Aquest és només un dels canvis que ha patit la transhumància, sobretot des del segle XX. Una de les evolucions més importants és el mètode de transport. Abans, portar les pastures a la muntanya significava dies de caminar per camins ramaders ara significa poques hores de conducció per carretera. “Ara hem d’anar amb camions perquè l’evolució del món s’ha menjat tots els camins” diu en Martí que especifica que el transport els surt més car, però “el que faries en tres dies ho fas en dues o tres hores”.

Notícies relacionades:

Unió  de Pagesos denuncia la inacció del Departament d’Agricultura en l’aplicació cinegètica per l’augment del nombre de senglars