La sonda Rosetta passa pel punt més pròxim al sol mentre continua seguint el cometa 67P on hi va aterrar el robot Philae

Imatge: Agència Especial Europea

Aquests dies el mòdul Philae, la sonda Rosetta i el cometa en el que orbita han passat en el punt més pròxim al sol, un punt crític, degut a les altes temperatures. Tot i així, els aparells no han resultat danyats.

 

El cometa en el que viatja el robot Philae, el primer invent humà que s’ha aconseguit posar en un astre d’aquestes característiques gràcies a la feina de 5 científics, entre ells la matemàtica olotina Elisabet Canalias, ha passat pel seu punt d’òrbita més pròxim al sol. Aquesta aproximació ha fet augmentar l’activitat del cometa, que es preveu que en les properes setmanes arribarà al seu punt màxim, i la sonda Rosetta ja està registrant tot aquest augment d’activitat. En aquest temps, el vapor d’aigua que desprèn el cometa ha passat de ser de 300g per segon, quan la sonda Rosetta va començar a seguir-lo fins als 300 kg per segon que és el que allibera actualment. També es desprenen més pratícoles i pols, cosa que ha obligat a allunyar la sonda del cometa.

Des que el passat mes de juny el mòdul Philae despertés després de set mesos d’hibernació, i enviés uns 300 paquets amb dades que tenia emmagatzemades en la memòria, s’ha registrat una intensa activitat. S’han pogut enviar més paquets que permeten aprofundir en el coneixement científic d’aquest cometa i extreure les primeres conclusions, com ara que la superfície és d’una duresa similar a la de la Terra, més dura del que s’esperava.

Aquesta s’ha convertit en una de les missions a l’espai de més èxit dels darrers anys. El més de juny, l’Agència Especial Europea va decidir prolongar fins a setembre del 2016 el viatge de Rosetta, nou mesos més del previst, per poder observar com disminueix l’activitat del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko a mesura que s’allunya del sol. La missió acabarà, doncs, quan la sonda no rebi energia solar suficient per operar els seus instruments amb un aterratge sobre el cometa que permetrà recollir dades d’una distància més pròxima de l’aconseguit mai fins ara.

Notícies relacionades:

El mòdul Philae dóna senyals d’activitat  després de 7 mesos d’hibernació

La matemàtica olotina Elisabet Canalias ha estat un dels responsables de l’aterratge del robot ‘Philae’ al cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko

Deixa un comentari