El cuiner i gastrònom Pep Nogué obre les festes del Tura amb un pregó carregat d’ingredients i motivacions gastronòmiques

Mai fins ara cap pregó havia tingut tan bon gust! I és que el gastrònom Pep Nogué ha tingut una bona imaginació per pensar en tots els ingredients que es poden posar dins una cassola garrotxina. Els ingredients de quilòmetre zero han estat imprescindibles durant els més de vint minuts de pregó. I és que la Garrotxa en té una bona colla que són necessaris per elaborar els millors plats. Però d’ingredients també n’hi ha d’altres, i en Pep ha pensat en tots com és el cas, per exemple, de la nova Plaça Mercat i de recordar a tothom que és vital consumir els productes de quilòmetre zero per donar vida i futur als productors de la comarca. El pregoner ha tingut unes frases per recordar la parla garrotxina com un dels ingredients essencials de la nostra cultura, convidant als assistents a no oblidar aquestes arrels i utilitzar les paraules que ens reconeixen arreu.

El pregó, íntegre:

Molt bon vespre a tots! olotines i olotins! garrotxines i garrotxins! Visitants, turistes i excursionistes! M’agradaria començar aquest pregó posant el títol següent: Orgull i caràcter olotí, orgull i caràcter garrotxí. Em sento gratament orgullós de ser d’aquesta terra que m’ha vist créixer i treballar, d’una ciutat que m’ha regalat l’estima de tanta gent que esteu avui aquí a la Casa Gran, per celebrar el començament d’aquestes festes del Tura 2015. I us n’haig de donar les gràcies! I també vull agrair molt sincerament a tot el govern municipal encapçalat per en Mia que m’hagin escollit per fer aquest pregó. Penso que mai donaré prou a la ciutat d’Olot i la comarca de la Garrotxa, del que tots vosaltres em doneu a mi. Com més lluny d’Olot i de la Garrotxa estic, més feliç em sento d’aquest indret on he nascut. I porto clavat al cor el caràcter d’aquesta terra aspra i de mala petja que tota persona de la Garrotxa té. La seva manera de parlar, la seva manera de fer, la seva manera de viure i la seva manera d’obrir-se al món. La tradició i el compromís, el saber fer i el respecte per tot aquest paisatge que ens envolta.

Ser l’orinal de Catalunya, en tots els aspectes, ens ha fet uns personatges ben singulars. Més d’alguna persona que em trobo, em diu: és que a Olot, sou parits d’un motlle ben especial. I és cert! Als garrotxins se’ns titlla que de bones a primeres som tancats. Però també és veritat que no fan falta gaires moixaines ni miraments perquè qualsevol persona, sigui d’on sigui, al cap de poc temps se senti com un olotí més. Al cap de poc d’estar entre nosaltres, ja diuen que es senten com a casa i que no en voldrien marxar mai més.

El túnel de Bracons, que agradarà més o menys, ens va obrir ara ja fa uns anys, encara més la porta a la Catalunya nova i fa que garrotxins de tota mena se’ns faci més fàcil exportar els nostres productes i els nostres coneixements més enllà de les nostres fronteres. I al mateix temps, barcelonins i barcelonines, que tinguin a casa nostra la seva segona residència… o la primera, cada vegada més arrelada. I és que a casa nostra s’hi viu i s’hi menja molt bé, diuen molts osonencs que baixen o vénen de passada quan van cap a marina!

N’hi ha que el dissabte de bon matí, vénen a donar el vol i recollir els encàrrecs d’embotits, carn i pa per tota la setmana. I a la tarda, ben dinat, se’n tornen cap a casa. Però no ens quedem només a Catalunya! Aquests anys que ens està fuetejant la crisi, veiem com persones de tota mena i empreses de totes mides, exporten a tot el món posant Olot i La Comarca de la Garrotxa al mapa amb els seus productes, els seus dissenys i la seva forma de treballar. Arquitectes, pintors, metges i mestres, artistes del ferro i el vidre, pastissers, cuiners que van a Harvard, patinadores que no paren de guanyar premits, esportistes d’elit, músics, i un llarg etcètera de professionals que no els fa recança ensenyar el que més saben fer.

Però també cal que fem un xic d’autocrítica per saber què fem bé i què podem millorar per ser la ciutat i la comarca que tots volem. Les festes del Tura són el tret d’inici dels grans esdeveniments de la ciutat i de la comarca. Li seguirà la fira de Sant Lluc que aquest any podem estar contents perquè celebrem el 700 aniversari i després arribarà Orígens, una de les fires més autèntiques d’alimentació i gastronomia que es fan a Catalunya. Una fira que feia falta a Olot i la Garrotxa, bressol d’excel·lents empreses del sector alimentari i gastronòmic.

Però centrem-nos en les Festes Majors i en el que és important: el tiberi. Hem de tenir sempre a punt totes les bases de la cuina per gaudir d’una bona Festa, també la del Tura! Un bon sofregit sempre us farà guanyar el concurs de paelles de l’AOAPIX. Un allioli de veritat, fet al morter, sempre us ajudarà a agafar forces amb un bon esmorzar. Tingueu a la nevera un bon os d’espinada i bona verdura per si algun dia plou i ens ve de gust un bon arreveixinai que ens ajudarà i restaurarà el cos.

I no llenceu les escorries del rostit que us han sobrat, que encara hi podeu fer unes bones trumfes estofades i uns delicadíssims fesols de Santa Pau amb escarlots (que els hem de felicitar perquè des de fa poques setmanes aquests fesols han obtingut la Denominació d’Origen Protegida). També un pollastre amb vaquetes i cebetes, que si el pollastre ha corregut un xic i ha menjat cereal del bo i les cebetes són cultivades al volcà de Sant Francesc, seran d’allò més dolces i us farà xucar el suc de rostit amb el millor pa de pagès, llevat a poc a poc i fet amb tot el carinyu de les nostres fleques que treballen per oferir-nos les seves especialitats cada matí.

Fa uns dies, mentre gravàvem l’espot del pregó, un bon amic, em recordava com ha de ser el kit de supervivència per ser un bon olotí i garrotxí. I sobretot també, perquè tots els visitants que vénen de fora de casa nostra es sentin el més ràpid possible autèntics convilatans i mimetitzats amb la nostra filosofia. A Olot no us fem posar una boina ni un mocador al coll de color vermell perquè els nostres bous són d’allò més casolans. Això sí, ens farà falta la samarreta de les Festes del Tura 2015! No hi ha una iniciativa tan autèntica com veure a un grapat de persones de totes les edats amb les seves samarretes tunejades. I és que a les Festes del Tura es marca tendència!

A la motxilla, a més a més, hi he anat afegint elements perquè aquesta festa la comencem i l’acabem amb tota l’energia que es mereix.

Un kit 100% Olot, 100% Garrotxa porta:

• un tortell d’anís o entorxat,  una coca de llardons, • un parell de xuixus (no chucho!) XUUUUUUIUXUUUUU AMB TOTES LES SEVES ICS! Una ampolla de ratafia  fuets i llengunisses

• peltrucs, bisbes i bufes  botifarres de perol  llardons de la mocada confitat de col, bitxos i bròquil algun llonguet coca de flequer• un grapat de tofes,• un parell de rajoles de xocolata i alguns bombons unes galetes de fajol, que el món ha descobert que aquesta poligonàcia és una meravella per la salut • un bon serrat d’ovella, de vaca o de cabra i un xic de brossat, producte gairebé únic a Catalunya també una dotzena de iogurts!• I un bon cuinetes perquè sàpiga posar en dansa a tots aquests aliments. Per convertir els visitants en olotins, també teniu l’opció d’anar i de guiar als que tenen gana a menjar-se els millors macarrons del món, fer-los tastar el picadillo de toro, les cloïsses amb carxofes, l’entrepà de pedacets, les patates amb suc o l’arròs de calamars de llauna i tantes altres menges a cadascun dels racons de la ciutat i resta de la comarca.

Disculpeu-me perquè que em deixo una bona colla de plats i especialitats, però no tenim temps per esmentar-los tots… Ah! I no us descuideu de visitar el flamant Mercat d’Olot, on els paradistes treballen de valent tots els dies per oferir-vos els seus propis productes que es veu que ara se’n diuen de km 0. I també, a cada barri d’Olot, on el petit comerç té la seva botiga o el seu bar. Si us plau, vetllem perquè no es perdi aquest comerç. Ara és l’hora de tornar a obrir botigues petites i singulars. Però atenció, que aquest missatge va per tots! Fem de la ciutat d’Olot una ciutat encara més bonica, més oberta i més alegre, des de les Tries fins al Pla de Dalt, des de Bonavista al Morrot. Tots volem jugar a primera divisió! Per cert, aquests dies, passejant per la ciutat, hi ha persones que em diuen que us pregunti què s’hi farà al Firal, quan començarà i sobretot quan s’acabarà aquesta obra. Però tornem a les Festes. Com que segur que molts de vosaltres teniu el telèfon mòbil com animal de companyia us animo a descarregar-vos gratuïtament dues aplicacions per gaudir d’unes bones Festes.

La primera és la del programa de Festes i l’altra Olot, especialitats gastronòmiques. Així estareu sempre a punt per a totes les activitats, sabreu en tot moment si hi ha algun canvi d’última hora, tindreu la panxa plena i podreu omplir el cistell o el cabàs abans de marxar cap a casa, quan acabeu la jornada. Però fa un moment he dit que aquest missatge va per tots! Ja podem anar fent coses a la ciutat i la comarca que si nosaltres mateixos no som els propis consumidors, si nosaltres mateixos no som els que ens estimem i defensem el nostre patrimoni, de res serviran els esforços de tots els vilatans i totes les vilatanes que estant fent per sortir el més aviat possible d’aquesta crisi. I parlar de patrimoni també és parlar de persones i dels seus projectes! Hem de sembrar Olot i la Garrotxa de bones perspectives de futur, de bons aliments i bones energies, d’alegries compartides i d’èxits per a tothom! Sembrem bones polítiques i llaurem un bon camp per tots i cadascun de nosaltres, sense importar d’on venim, sinó a on anem. Fem costat als que ens necessiten i estenem la mà als que ens vulguin ajudar.

Ajudem als pagesos i pastors, joves i vells! Fem-los costat perquè puguin fer un pas més enllà per donar sortida a aquesta feina tan poc valorada moltes vegades i tan important per la fesomia d’un territori. Que el Cuc no pari de donar-nos consells cada dissabte al matí! I deixeu-me dir també, que les Festes d’Olot també tenen gust de salmorejo i del cocido, del pop a la gallega i del bacallà al pilpil, de les migues de xorisso i de pisto manxego, del pernil ibèric i de tagine, de curris i d’estofats de xai. Perquè Olot és també una ciutat integradora on totes les nacionalitats hi tenen cabuda.

Per això, cal que tots recordem que per poder menjar-nos les farinetes de fajol quan vingui el fred, primer cal haver-lo sembrat, cuidat, mimat i tenir la sort que cap circumstància externa ens el vulgui fer malbé. Tots i cadascun de nosaltres hem de lluitar junts per tirar endavant en aquest nou camí. No n’hi ha prou en tirar la canya i esperar que els peixos s’acostin a l’ham. Fins i tot, potser, moltes vegades pensem que tenim un país que no ens el mereixem o potser no ens l’estimem prou.

Però atenció! Arribats a aquest punt, hem de saber que, per ser un bon olotí, ens fan falta un parell de receptes que no podem oblidar. La primera és proveir-se de bons aliments, i això ja ho heu fet. La segona va sobre la parla, el català de la Garrotxa… • si et parlen de l’aigat no és cap empresa d’autopistes sinó una inundació que hi va haver el 1940• si et diuen que estàs molt arreveixinat, no t’estan insultant, et diuen que fas bona cara  si et pregunten que berrigues és perquè estàs buscant alguna cosa, però si et pregunten que barrines, els hi has de dir el que penses  si et volen vendre una brusa, no pateixis que no és res de dolent sinó una peça de roba. Si fas moltes capbussetes i l’endemà tens caparrina, és que has begut massa calimotxo o ratafia.• I ja saps que la dita diu que qui no carda a Olot no carda enlloc, però vigila com fas servir aquest verb, que no et cardin una gardela.

S si et volen clenxinar, busca una bona pinta. Si corres conill pel mig d’Olot, que no t’atrapin els municipals, que potser et quedaràs a dispesa al “cuartelillo”. Si a l’encierru de marrans li fas espentes o li fas l’entrabanqueta a algú, demana-li perdó i ajuda’l a aixecar-se, que si s’enxerina, es barallarà amb tu. •Abrigat bé i no ensenyis gaire la pitrera, no acabis pioca. I si de bon matí ruineja una mica, posa’t a sopluig, i quan surti el sol, posa’t a sollell (SOLEI).

Deixeu de banda la mala llet que mai farà un formatge bo, cremeu al foc a terra les males astrugàncies que no ens serviran per res. Cal que durant els cinc dies d’aquestes Festes del Tura, suem la cansalada ballant a tort i a dret a cada plaça de la ciutat, amb les big bands, les xarangues, els grups de rock, les colles sardanistes, les cercaviles i el ball del porc i el xai, els percussionistes i les orquestres, i tot aquest grapat d’actes que la comissió de Festes ha treballat de valent des del dia que es van acabar les festes l’any passat.

Això sí! amb caràcter olotí i garrotxí, amb respecte per tots i cadascun de nosaltres, amb un caràcter obert i divertit, feliç i alegre, compartint cada minut amb els que més estimem i recordant a tota la nostra gent que malauradament, aquestes Festes del Tura no podran estar entre nosaltres. Les Festes del Tura són per tots! Pels més petits i també pels més grans. Gaudim d’aquestes festes amb els nostres pares i avis. Recordem que quan érem petits, ells eren els que ens portaven a collbutet al ball dels gegants, a veure els focs o a les parades de l’estació.

Qualsevol olotí i garrotxí de pro que estigui lluny de casa, segur que en aquests moments té melangia d’aquestes festes! I sabeu per què? Doncs perquè Olot és ric amb entitats i associacions que, desinteressadament, fan que la ciutat sigui cada dia millor. És per tot això que us desitjo que tingueu unes molt bones Festes del Tura 2015! Visca La Mare de Déu del Tura, visca Olot, Visca la Garrotxa i Visca Catalunya!

 

Notícies relacionades:
Centenars d’olotins a l’ofrena floral solidària a la Verge del Tura
La cercavila de la faràndula d’Olot ha hagut de sortir una hora i mitja més tard per la pluja
Pep Nogué, a punt per pronunciar el pregó de Festes del Tura

Deixa un comentari