Els responsables tècnics apunten als visitants del Parc Natural i l’absència del pla especial de l’Alta Garrotxa com als reptes dels espais protegits a la comarca

En el marc del Fòrum Nou País, un cicle de conferències i taules rodones organitzat per Esquerra Republicana, es van reunir tres experts en matèria de patrimoni natural. El debat es va moure en relació als reptes mediambientals que hi ha a la Garrotxa, que encara que no ho semblin, són molts.

La Garrotxa és una terra amb una riquesa natural molt gran. Es pot apreciar a simple vista, però també al detall. Els dos espais naturals protegits més rellevants de la comarca, el Parc Natural de la Zona Volcànica i l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, van tenir la seva representació en el Fòrum Nou País, impulsat per Esquerra Republicana, i van posar de manifest quins són els grans reptes que afronten. Per un costat, la gran presència de visitants en el primer espai suposa un repte de gestió del patrimoni natural.

Per altra banda, per al Consorci de l’Alta Garrotxa els reptes són d’una altra tipologia. El pla especial d’aquest espai fa més de 20 anys que hauria d’estar en vigor i això limita molt la possibilitat del consorci d’actuar. La Garrotxa, però, té tres espais naturals protegits més: les Serres de Milany i Santa Magdalena, part del Collsacabra i les Muntanyes de Rocacorba. Juntament amb l’Alta Garrotxa i la Zona Volcànica conformen una gran varietat d’espais de gran biodiversitat en una superfície molt petita. Això els fa més vulnerables, i els garrotxins hi convivim amb respecte, però ho podríem fer millor.

 

Els reptes en matèria de respecte al medi ambient i als espais amb els quals convivim són nombrosos i en relació a diversos aspectes. Mallarach, però, en destaca dos. Per tant, a la Garrotxa convé encara fer molts passos endavant per fer realitat la convivència perfecta entre homes i naturalesa: un objectiu ambiciós, i que exigirà la màxima col·laboració possible per part de tots els actors necessaris per tirar-ho endavant.