Aquest dimecres, 18 d’octubre, es compleixen 77 anys de l’aiguat d’Olot de 1940

El 18 d’octubre és Sant Lluc i, a més de la tradicional fira ramadera, aquesta data està encerclada al calendari dels garrotxins per un altre motiu, l’aiguat d’Olot. Avui fa just 77 anys de l’aiguat d’Olot. La matinada del 18 d’octubre de 1940, just la vigília i durant la matinada de Sant Lluc, Olot va patir una de les catàstrofes naturals més importants de la seva història. 400 litres per metre quadrat van provocar que el Fluvià no pogués absorbir tota l’aigua que queia del cel. L’abundant precipitació junt amb el fet que els ponts de la ciutat van fer de tap per les branques i la brossa, van provocar el que era inevitable.

Cada any es recorda aquella tragèdia, un bon moment per preguntar-nos si aquell fet podria repetir-se amb la mateixa virulència. L’observador meteorològic i tècnic del Museu dels Volcans, Jordi Zapata, assegura que “aquell fet es tornarà a produïr” però és imprevisible concretar quan ni on. Zapata ho explica avui al ‘Pros i Contres’ que dedica tot el programa a recordar l’aiguat amb l’emissió del documental ‘Memòries de l’aiguat d’Olot de 1940’. Aquest treball audiovisual recull imatges del desastre i diferents testimonis expliquen com ho van viure.

A la Garrotxa les inundacions van ser excepcionals, però res semblant als registres que es van recollir al Canigó i al Ripollès, on van caure entre 1.000 i 2.000 litres per metre quadrat. A Olot hi van perdre la vida 12 persones.
L’aiguat d’Olot va ser un fet aïllat però situacions similars podrien repetir-se perquè en molts casos l’urbanisme ha envaït el curs natural de rius i rieres. Per Zapata “s’ha construït molt a prop dels rius això impedeix que la impermeabilització de l’aigua, facilitant que llisqui més ràpidament”.

L’aiguat d’Olot ha quedat a la memòria dels que el van viure però també de les generacions que han vingut després perquè aquell desastre popular ha passat de pares a fills a través del boca a orella. Tant és així que s’han fet diverses versions de la cançó original. El cantautor i activista cultural Àngel Girona la canta sovint i sempre acompanyat de la seva guitarra però també se n’han fet versions més contundents, com la de la Greda Street Band i que van titular ‘L’aigat d’Olot’. La cançó es cantava antigament en cavernes i bars de la ciutat. Actualment aquesta tradició s’ha anat perdent, però, en canvi, segueix sent una referència durant el Ball de l’hora de les festes del Tura.