A Olot hi ha més oferta que demanda de places de llar d’infants i els privats es veuen obligats a buscar sortides

La natalitat ha disminuït en els últims anys i Olot no és una excepció. El baby boom va acabar amb la crisi econòmica i el número de naixements no és el mateix que fa unes dècades. Això està provocant alteracions a molts nivells. Ara bé, un dels primers llocs on es fa evident aquesta situació és a les escoles bressol. L’oferta de places és molt més elevada que la demanda i aquesta realitat s’hi ha d’adaptar tothom, tant els centres públics com els privats.

El número de places de les escoles bressol a Olot ha minvat durant els darrers anys. Una situació donada perquè hi ha més oferta que no pas demanda. En aquest moment hi ha 9 centres a la capital de la Garrotxa, 5 de públics, dels quals 4 són de l’ajuntament i 1 de la Generalitat, i 4 de privats, amb una oferta total de 498 places. D’aquestes el curs passat, el 2016-2017, 186 places eren privades. De públiques, en canvi, l’oferta és molt més elevada, de 312 places. Per tant, el model actual és de més places públiques que no pas de privades.

El regidor d’Educació de l’Ajuntament d’Olot, Josep Berga, ha explicat a OLOT TELEVISIÓ que “el que oferim és un preu públic que, a més, hi pot haver bonificacions que, depenent de la renda de les famílies i ens ho demanen des de serveis socials, pot ser de fins al 90% de la plaça. Pensem que l’ensenyament en aquesta edat és important pel desenvolupament de l’infant i també per les famílies, que treballen i no tenen alternativa. En aquest moment tothom qui necessita una plaça de llar d’infant pública la té.”
Per contrapartida des del sector privat es considera que “si la demanda és escassa, aquesta descompensació no ens ajuda, però és un repte per la privada perquè la competència no ens ha de fer mai por, ens ha d’activar”, diu Lola Valeri, de llar d’infants ‘La nina de drap’ d’Olot.

El cost per les famílies és diferent si escullen entre una plaça pública i una de privada. A diferència del què passa a l’educació obligatòria, les llars d’infants privades no reben cap tipus de subvenció i els pares han de fer front a un cost més elevat. El preu per una estada de tot el dia a una llar privada està al voltant dels 400 euros, un preu que pot ser entre 50 i 100 euros més que la pública, sense comptar els descomptes que s’apliquen en algunes famílies.
A vegades la decisió dels pares a inscriure els fills a una escola privada no sempre va lligada a raons únicament formatives. L’horari d’obertura sol ser un condicionant per algunes famílies.
Així doncs, les escoles bressol privades haurien de ser concertades? És a dir, haurien de rebre diners públics?
Per Berga “no hi hauria problema si tinguéssim la necessitat d’aquestes places. És a dir, en aquest moment hi ha 4 escoles bressol i 1 de la Generalitat. Si en un moment determinat la demografia fes necessari més places, no tindria cap inconvenient per arribar a concerts, convenis o formes de col·laboració amb les escoles bressol privades”.

Mentre això no passi algunes escoles bressol privades, com aquesta d’Olot, s’han hagut d’adaptar a una demanda que baixat moderadament els darrers anys. Menys alumnes significa menys ingressos i, per tant, una necessitat de canvi d’estructura. Valeri concreta “l’hem girat a nivell d’espai i a nivell de proposta. El que fem aquí és mimar més la família i l’infant i personalitzar al màxim. Els espais que hem construït ens serveixen perquè lliurement el nen pugui moure’s i triar el què vol jugar i on vol estar. Això ens ha fet fer un canvi a nivell d’estructura de l’edifici”.
Valeri explica que a curt termini caldrà veure si el número de places s’incrementa o no i que tot dependrà de la natalitat a la ciutat. Una incògnita que deixa també un interrogant en els serveis que hauran d’oferir les llars privades en un futur immediat.