Els RCR Arquitectes han vist augmentada la seva repercussió internacional un any després de conèixer que rebrien el Pritzker d’arquitectura

Fa just un any que Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta van saber que serien els mereixedors del premi Pritzker d’Arquitectura 2017, el reconeixement mundial més important de la disciplina. 365 dies després, els RCR Arquitectes asseguren que el Pritzker els ha donat moltes alegries, però que no ha variat la manera d’entendre la seva feina.

Són tres medalles juntes, que queden mig amagades en una prestatgeria enmig d’una aglomeració de llibres tècnics i artístics a l’estudi d’RCR Arquitectes. Són les distincions del Pritzker d’arquitectura, considerats els premis Nobel de la disciplina per la seva importància mundial i repercussió. Ara fa un any es va saber que aquestes medalles acabarien a la Garrotxa, en possessió de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, que encapçalen l’estudi. Però ells mateixos consideren que el guardó no ha canviat la trajectòria dels RCR.

De fet, els RCR reconeixen que la distinció obtinguda ha fet créixer l’interès internacional per la seva obra i per la possibilitat de dur a terme nous projectes a nivell global. Però la concepció del treball dels mateixos Aranda-Pigem-Vilalta els ha portat a tenir un any de reflexió abans de decidir dur a terme altres actuacions.

Un dels aspectes que sí que ha canviat amb el Pritzker és l’interès dels mitjans de comunicació, que sovint ha variat l’agenda dels mateixos arquitectes; consideren que se’ls ha incrementat la tasca d’atraure l’interès cap al fet arquitectònic.

Precisament, aquest any es compleixen tres dècades de l’existència del taller creatiu d’arquitectura dels RCR arquitectes; un despatx que comparteix reconeixement amb personalitats com Zaha Hadid, Jean Nouvel o Frank Gehry, i que ho ha aconseguit demostrant que una visió global pot sorgir d’un entorn local i rural, allunyat de les grans urbs mundials.

x