Centenars de garrotxins es mobilitzen novament a Barcelona per participar a la manifestació de l’11S

Centenars de garrotxins s’han tornat a desplaçar a Barcelona, i ja van set anys consecutius, per participar a la manifestació d’aquest 11 de setembre. Una quinzena d’autocars han sortit al migdia de l’estació d’autobusos per transportar als garrotxins. Estaven convocats al tram número 17, entre els carrers Casanova i Muntaner. Pràcticament tots anaven guarnits amb la camiseta de color corall que enguany ha posat a la venda l’ANC.

Pels volts de dos quarts de dues del migdia els autocars han arribat al carrer Muntaner, on l’ANC havia coordinat l’aparcament del transport que arribava de la Garrotxa. Una llarga filera de garrotxins han anat caminant per a la Diagonal per comprovar el tram número 17 i, tot seguit, cercar un lloc on dinar. Alguns han escollit les terrasses dels bars i restaurants de la zona i d’altres venien preparats de casa amb entrepans i s’han repartits per tots els carrers. Això sí, cercant una ombra perquè avui el sol i la xafogor eren intensos a la capital catalana.
Cap a les tres de la tarda, i amb la panxa plena, els garrotxins han començat a ocupar els laterals del tram 17 de la Diagonal per preparar-se per l’hora. L’ANC havia convocat a tothom a les quatre de la tarda al seu tram. A partir d’aquest moment els càntics a favor de la independència i per l’alliberament dels polítics presos ha estat una constant. Cap a aquesta hora també ha aparegut la campana Llibertat que es va forjar a la Garrotxa i que els membres de l’AOAPIX han passejat fins a la plaça Francesc Macià on ha rebut els aplaudiments dels assistents. També hi havia el gegant de la penya que ha patit un accident quan en un moment del recorregut ha caigut. Sortosament ni el ballador ni el porc i el xai han patit cap dany important.
A mesura que passaven els minuts l’eufòria anava en augment. Just a les 17.14 ha arribat el moment més esperat de la tarda. Des del tram zero, i amb un silenci absolut de tota la Diagonal, ha arrencat el tsunami sonor amb crits i càntics fins a Palau Reial.
En qüestió de segons s’ha passat del silenci més rotund a la cridòria més absoluta, amb crits d’independència i reclamant l’alliberament dels polítics presos. El tsunami de crits que ha recorregut tota la Diagonal de Barcelona des del punt zero fins a Palau Reial.
Al llarg i ample del tram hi ha havia garrotxins arribats de tots els municipis de la comarca. Famílies senceres, des dels avis fins als néts, s’han mobilitzat per clamar a favor de la independència i per reclamar l’alliberament dels polítics presos i el retorn dels exiliats.
Entre els assistents hi havia diversos alcaldes. El de Riudaura, David Jané, anava amb diverses persones del municipi.
David Jané, alcalde de Riudaura: “una oportunitat més de venir a Barcelona i reclamar de manera molt sonora i amb tot el poble de Catalunya el que ja fa molts anys que dièm, que és hora de fer república i posar fi a les injustícies que estem vivint els darrers mesos i aquest gest de força ha de suposar un inici d’una tardor calenta en la qual finalment puguin passar les coses que la majoria del poble de Catalunya està reclamant des de fa tant de temps.”
Miquel Reverter, alcalde de Castellfollit de la Roca: “un any més ens trobem aquí a Barcelona, no defallim, ha de representar que tot el què va passar l’1 d’Octubre de l’any passat s’ha de portar a terme. És tot molt complicat, és tot molt complex però totes aquestes mobilitzacions ajuden moltíssim a que la gent no afluixi i que els polítics no afluixem per arribar al final que, evidentment, és la independència del nostre país.”
Maria Vidal, candidata del PDeCAT St Joan les Fonts: “el que ens mou aquí és el que ens mou a tots, el fet de compartir aquest dia, la reinvidació, les ganes de tirar endavant i que aquest país vagi endavant. Demanar pels presos, per la república.”
Entre els representants polítics hi havia centenars de garrotxins que s’han manifestat de manera enèrgica durant tota la tarda. Olot Televisió ha pogut parlar amb alguns d’ells.
Joan Tubella, veí de les Preses: “m’ha mobilitzat l’afany de tenir un país totalment lliure i una república democràtica com Déu mana i no amb aquest país que tenim que fa pena. Això és el que em motiva a venir cada any fins aconseguir la victòria.”
Toia Codina, voluntària de la Garrotxa: “he vingut a fer de voluntària i a reivindicar que volem la independència i, a més, estic de voluntària. Hi ha dos tipus de voluntaris: la meva està en el servei d’emergència i tenim un xiulet perquè qualsevol tipus d’accident com un cop de calor, una agressió, nens perduts com a voluntaris cridarem a les ambulàncies per solucionar el problema. Llavors hi ha els altres voluntaris que es posen a banda i banda de la diagonal i aixecaran les banderoles i faran passar l’ona sorollosa.”
Jesús Gutiérrez, president del Patronat d’Estudis Historics d’Olot i Comarca: “estar aquí representa formar part del col.lectiu del país i és molt important donar suport als presos i a veure si es normalitza la situació i aconseguim finalment que l’1 d’Octubre de l’any passat s’acompleixi perquè el mandat era molt clar. Per tant del que es tracta és que es vegi que continuem i l’esperit de resistència és ferm.”
Joan Mallart, empresari: “m’ha mogut principalment el tema de les llibertats. Crec que la gent que estan a la presó o que estan a l’exili no han fet res i haurien d’estar lliures. Per això sol em moc i vinc aquí. Pel demés, hi ha l’opció política, cada qual té la que té i jo més que república o monarquia el que realment em motiva és el tema de venir perquè gent per temes polítics no han d’estar mai tancats. Cap adversari polític meu el voldria veure mai a la presó i aquest és el motiu principal.”
Joan Agustí, president de la UE Olot: “aquest és un exercici de llibertat extraordinari al costat de gent pacífica sense cap violència de res, defensant la llibertat dels presos polítics i defensant les llibertats de Catalunya i un dret que tenim, l’autodeterminació.”
El tram 17 de la Diagonal era un espai compartit entre dues comarques, la Garrotxa i el Pla de l’Estany. Precisament des de Banyoles ha vingut el biòleg i reconegut articulista Ramon Folch.
Ramon Folch, biòleg i veí de Banyoles: “aquest any tampoc no podíem fallar! Em manifesto cada 11 de Setembre des del moment que no es podia fer, ho he fet en el moment que s’ha pogut fer i sobretot m’agrada fer-ho en el moment en què cal fer-ho. Ara és l’hora, l’hora de manifestar-se i sobretot és l’hora de la república.”

Deixa un comentari