Olot i la recuperació de la seva memòria històrica: en Cisquet com exemple.

Amb la recuperació de la democràcia després de la mort del dictador Franco, Olot, com la resta del territori català, ha iniciat una lenta però imparable marxa cap a la recuperació de la seva memòria històrica. I això pot sobtar ja que en fa més de quaranta anys que es va iniciar. Al procés de dignificació dels espais públic de memòria (cementiri municipal, camps del Triai, per exemple) i la instal·lació de monuments d’homenatge (com el dels Vençuts, de l’esplanada de l’Estació, p.e.), que afecten, a grans trets, grans fets i gran nombre de persones, segueix un procés més detallat.

Rescatar de l’oblit històric a personatges que el poder repressiu havia condemnat com una forma més d’esborrar la dissidència o la resistència, és un deure cívic, social i col·lectiu. La memòria històrica no és una dèria de quatre historiadors. Recuperar de l’oblit els autèntics protagonistes d’algunes de les pàgines de la nostra Història és una obligació a que ens hem d’avenir i col·laborar per tal de construir els ponts necessaris per a saber d’on venim, element bàsic si volem saber on volem anar i fins on podrem arribar. No existeix cap societat equilibrada, justa, culta, solidària i activa que no tingui un passat. Un passat ben present. I el nostre l’estem reconstruint, encara.

Reconstruir la seva vida, des de la Comissió Cisquet, ha permès projectar tota una sèrie d’actes de divulgació i reparació de la memòria històrica. En primer lloc s’ha recuperat el “camí de l’exili garrotxí” que, sortint de Castellfollit i passant per Sadernes i l’Hostal de la Muga, arriba finalment a la població de Sant Llorenç de Cerdans. En segon lloc s’ha identificat la casa on van viure la família Serrat-Pujolar fins la marxa cap a l’exili al cèntric carrer Macarnau. En tercer lloc s’està enllestint un documental que promet ser excepcional. Finalment, s’ha fet la 2a edició del llibre Cisquet, un maqui olotí i, el dia 16 de Març s’organitza la 1a Jornada d’estudi sobre el Maquis i la Resistència antifranquista a Can Trona, la Vall d’en Bas. Potser l’objectiu seria anar cap al que seria el primer Centre Permanent d’Interpretació del Maquis a la Garrotxa amb la voluntat de convertir-lo en el referent d’estudi per a tot el territori català. Es tracta de seguir l’exemple democràtic europeu on els maquis han rebut la distinció d’herois en la lluita contra la barbàrie nazifeixista, i per tant, restar qualsevol consideració de bandolers, delinqüents i malfactors que pretenia el règim franquista.

Cal posar les coses al seu lloc. Cisquet ha tornat a Olot tal com es mereixia. Com ell, encara queden centenars de persones que van manifestar una generositat tan extraordinària que el preu que van haver de pagar va ser l’exili quan no la mort. La memòria història s’escriu en majúscula: és MEMÒRIA HISTÒRICA.

Jesús Gutiérrez. President PEHOC
Albert Planas. Coordinador Jornada sobre el Maquis

Raül Valls. Coordinador Comissió Cisquet

Deixa un comentari