La reinterpretació d’una làpida revela la creació d’un espai de culte jueu a Olot

Aquest dimecres es celebrarà un acte de commemoració dels 810 anys de l’arribada dels jueus de Bésiers a Olot. L’aniversari ha coincidit amb la reinterpretació d’una làpida que ha revelat que la ciutat hauria tingut una sinagoga al segle XIII.


La làpida sinagogal que es pot veure al Museu -Tresor de l’església de Sant Esteve d’Olot és l’únic document escrit en hebreu que es conserva sobre el passat jueu de la capital garrotxina. Una reinterpretació del contingut de la peça, a càrrec del rabí de la ciutat occitana de Bésiers, a França, conclou que una comunitat d’unes 200 persones va establir-se a la capital garrotxina el segle XIII, i fins i tot va crear-hi un espai de culte.

Carme Grau, Associació Amics Sant Esteve i Santuari del Tura: La cosa ve de lluny, de les guerres Càtares. Un grup de jueus de Bésiers ha de fugir i s’acaba refugiant a la ciutat d’Olot. Són una comunitat establerta, un grup cohesionat i estructurat i per tant el primer que fan quan arriben és crear una sinagoga, cosa que és una gran notícia perquè sempre s’havia dit que no n’hi havia hagut mai.

Les inscripcions d’aquesta làpida, que posteriorment va utilitzar-se com a ara d’altar, van descobrir-se el 1936 però se’n va fer una interpretació errònea. Ara, la connexió entre Bésiers i Olot ha obert la porta a altres hipòtesis en relació al pas dels jueus per la ciutat.

Carme Grau, Associació Amics Sant Esteve i Santuari del Tura: No ens pensem una sinagoga, sinó que dins una casa hi havia una habitació destinada a sinagoga. Parlant amb la Sílvia Planas, la gran experta en judaisme que tenim a les comarques gironines em va dir que possiblement també hi havia escola i miqvé. Això ens fa pensar que hauria estat a prop del riu, per poder tenir aigua corrent.

Aquest dimecres 27 de març tindrà lloc un acte per celebrar els 810 anys de l’arribada dels jueus de Bésiers a la capital garrotxina, que comptarà amb l’alcalde de la població francesa i representants de la comunitat. L’acte començarà a dos quarts de sis de la tarda a l’església de Sant Esteve, presidit pel Bisbe de Girona Francesc Pardo.