Les nostres mascotes i la tinença responsable

L’Ajuntament d’Olot ha engegat una campanya de conscienciació per què els propietaris de mascotes compleixin amb la llei de tinença responsable. Com tants altres aspectes de la vida actual, aquestes llei i campanya no serien necessàries si apliquéssim el sentit comú.

Quan decidim tenir una mascota n’hem de tenir cura en dos sentits: un de particular, referit a la seva salut física i mental, que tingui prou espai, alimentació i contacte familiar, amb atenció veterinària i un entorn i educació saludables per desenvolupar les seves potencialitats. I l’altre en sentit públic. Tot i que molta gent no hi pensa en aquesta dimensió, tenir un animal de companyia és també un problema de salut i seguretat públics. Els gossos i gats ( i aus, rèptils…) que tenim a casa són reservori de malalties que poden afectar a altres mascotes i als éssers humans, i les seves deposicions són també un problema de sanitat pública. També poden ocasionar molèsties per sorolls, i el problema per la seguretat pública el veiem tant per agressions directes, especialment en el cas dels gossos, com per provocar accidents de vehicles en el cas de gossos i gats.

En els últims anys a tota la Garrotxa  hi ha proliferació de colònies de gats de carrer, i per molt esforç que es faci per associacions sense ànim de lucre com Terra Viva, Pro Gat o Un Gat Un Amic, la manca de conscienciació dels propietaris de gats per deixar els seus animals circular lliurament sense estar esterilitzats provoca que el problema segueixi creixent. Fins ara no hi ha zoonosis (malalties transmissibles als humans) majors, però no es pot descartar que això passi en algun moment, per exemple amb la Ràbia. Les exterminacions massives que s’han anat fent durant anys a molts ajuntaments de la Garrotxa, a part de no estar actualment permeses per la llei, han demostrat la seva total ineficàcia. Molta gent no vol admetre que pel fet de donar menjar a uns gats que venen a casa, a efectes pràctics són els seus cuidadors. I la solució no passa per prohibir que se’ls doni de menjar (prohibició que ja existeix però s’incompleix sistemàticament), si no per conscienciar a aquestes persones que tenen prou bon cor per sentir llàstima d’aquests animals, que si els hi donen de menjar han d’evitar que se segueixin reproduint.

Els problemes amb els gossos són més coneguts però l’egoisme de molts propietaris fan la convivència més difícil. Tots els que passegem gossos sabem que fa mandra recollir les seves deposicions i que és més fàcil deixar anar el gos en algun prat proper que no haver de passejar amb ell. Molta gent està convençuda que el seu gos el creu, però en la meva experiència he conegut infinitat de casos de gent que deia que el gos sempre, sempre el creia fins que un dia va deixar de fer-ho i això va provocar el seu atropellament, la pèrdua, mossegades amb altres gossos…  Hem de deixar de mirar només els nostres problemes i pensar què passaria si tothom tingués gossos d’aquesta manera, no es podria caminar per la ciutat i els accidents es multiplicarien. El gos ha d’anar per tant sempre lligat amb corretja i identificat amb microxip. I és clar, per molta mandra que faci, el preu de gaudir de la nostra mascota és també recollir les femtes i evitar que pixin en les cases dels veïns.

Les associacions protectores de tota Catalunya estan saturades d’animals perduts i fruit de la cria descontrolada. A part del problema crònic del infrafinançament, el principal repte és conscienciar al públic de la importància de l’esterilització en els animals de companyia per evitar les camades no desitjades i les cries que acaben sent regalades o col·locades al primer que passa per no saber què fer amb ells. Moltes acaben mortes o a les protectores. Per ajudar a aquesta conscienciació hi ha accions com la de FAADA, que és una fundació creada per la protecció dels animals, que cada primavera engega una campanya d’esterilitzacions a preus més assequibles en els centres veterinaris acollits a la campanya.

Resumint, tots els propietaris de mascotes hem d’aplicar el sentit comú i tres principis: la vella màxima de no voler pels altres el que no volem per nosaltres, imaginar què passaria si el que nosaltres fem ho fes tothom i mirar les conseqüències de les nostres accions no només individualment si no també col·lectivament.

David Gutiérrez
Veterinari

Deixa un comentari