Energia de km 0, una necessitat a l’abast de tothom que el nostre planeta agrairà

És probable que hàgiu sentit a parlat d’un discurs realitzat a la darrera Conferència de Nacions Unides contra el canvi climàtic per una nena de 16 anys. El seu nom és Greta Thunberg. La Greta també ha fet arribar el seu missatge als representants del Fòrum Econòmic Mundial de Davos (Suïssa). El seu impacte ha estat de tal magnitud que l’han difós mitjans de comunicació d’arreu del món. No és casualitat que hagi estat la primera vegada que una menor d’edat protagonitzi la portada de la revista nord-americana Time des de la seva fundació l’any 1923.

L’activisme, la consciència i la sensibilització mediambiental de la Greta és un exemple a seguir per tothom. El canvi climàtic és un fet. Inqüestionable. I la necessitat d’apostar per la transició energètica, també.

La Unió Europea ha pres bona nota i s’ha posat –normativament- les piles. L’any 2030 el 50% de l’energia generada a Europa ha de ser d’origen renovable. A Espanya hem de passar de generar el 18% d’energia renovable d’enguany al 42% en 10 anys…som a les portes d’una autèntica revolució energètica.

Nosaltres, des de casa, podem contribuir decisivament a endarrerir el màxim possible el xoc climàtic consumint energia no contaminant d’origen renovable.

Com? Apostant per autoproduir directament a la nostra llar l’energia que consumim. És el concepte anomenat d’autoconsum o d’energia de km 0. Actualment, la tecnologia –totalment testejada i comprovada- permet implementar una instal·lació d’energia solar fotovoltaica en qualsevol tipologia d’habitatge amb una eficiència energètica mai vista, incloses a les comunitat de veïns. Tècnicament, és una qüestió superada.

Econòmicament, també. Un habitatge tipus de 100 m2 necessitaria instal·lar unes 8 plaques fotovoltaiques i una bateria que ens permeti emmagatzemar l’energia per utilitzar-la per la nit. Hem de tenir en compte que a les llars no es consumeix energia moltes hores al dia, quan estem a la feina o a l’escola.

Posem el cas que tenim la bateria plena de l’excedent energètic que hem obtingut de les plaques fotovoltaiques durant el dia i encara i així tenim més excedent solar. El podrem compartir amb veïns propers i així minimitzem els costos del transport energètic.

No obstant, també podem optar en un primer moment per una instal·lació solar fotovoltaica sense bateria. En aquest cas ja obtenim un estalvi energètic del 30%. Si després instal·lem la bateria i emmagatzemem l’energia l’estalvi arriba fins al 80%.

A més, podem tenir reduccions de l’IBI i subvencions directes en el cost de la instal·lació. A més, podrem crear comunitats veïnals d’energia i intercanviar-la. Aquesta pràctica ja està en marxa en molts països. Interesant, oi?

La inversió econòmica de la nostra instal·lació consistent en plaques fotovoltaiques més bateria seria aproximadament d’uns 10.000 €, que tindrien un retorn de la inversió de 11 o 12 anys. En el cas de les pimes el retorn seria d’uns 6 anys. Les oficines o les industries consumeixen energia moltes més hores i, principalment, de dia.

En aquest període de temps pagaríem menys a la nostra factura energètica però, sobretot, no estaríem contaminant. Ja és prou motiu per, com a mínim, pensar-hi.

Com hem dit, amb emmagatzematge gràcies a la bateria serem capaços de generar entre el 80 i el 90% de l’energia consumida. En cas de tenir dies amb fred, pluja i núvols la nostra instal·lació està configurada per a que extregui el màxim d’energia de les plaques solars. I, si no n’hi ha suficient, la buscarà a les bateries. I, en cas de no trobar-ne prou, la cercarà a les comunitats energètiques locals i, per últim a la xarxa elèctrica tradicional. Les bateries són, doncs, un element clau en la transició energètica.

No us penseu pas que tot el que he explicat fins ara és nou. A Alemanya ja funcionen 100.000 instal·lacions d’autoconsum de plaques fotovoltaiques amb bateria. A Austràlia se n’estan implementant 6.000 al mes; a Itàlia, 500; i a Anglaterra, 300.

En el que cal incidir tot el que calgui és en la sensibilització social i fer pedagogia. En aquesta tasca ens està donant un cop de mà una nena de 16 anys. És sueca. Ha regirat les consciències del planeta Terra des del punt de vista de la sostenibilitat.

Gràcies Greta.

Franc Cominio

Deixa un comentari