Sobre l’emergència climàtica

L’estat d’emergència climàtica que estan declarant els nostres governs i les nostres institucions locals, i nacionals catalanes, és un punt d’inflexió que marca el canvi des del model de societat capitalista-agressiu al model de societat ecologista-humanista. La declaració d’emergència climàtica, nascuda el juny de 2016 a Austràlia, i estesa ja a centenars de governs i institucions locals i nacionals de tot el món, compromet les accions que facin les persones responsables de la inversió pública a partir d’ara. Els i les nostres governants locals, emparats per la cèlebre frase “pensa globalment i actua localment” ja no podran fer els gestos simbòlics i el postoreig que han caracteritzat les polítiques de sostenibilitat de les darreres tres dècades. Ara els tocarà prèmer el botó de la urgència, per minimitzar l’impacte negatiu que provoca la nostra societat i augmentar la regeneració ecològica i social. Hauran de ser ecologistes radicals per complir amb la declaració d’emergència climàtica que han aprovat. Tots els projectes que tirin endavant hauran de tenir un balanç d’impacte zero (emisions, residus, aigua, etc.). En definitiva hauran de posar la sostenibilitat real per davant de totes les altres aspiracions. Sortosament, ara mateix, com que tenim una situació ambiental tan deteriorada, els i les nostres governants i tècniques hauran d’aturar molts dels petits i grans projectes plantejats en el passat, i dedicar tots els recursos públics a revertir la situació de crisi actual, garantint la transició energètica, la mobilitat sostenible, la transició industrial i agrícola lliures d’impactes,
per a tothom. Hauran de fer molta acció pedagògica en els temps de limitacions que entrem. Els ajuntaments i ens públics hauran de passar a l’acció i passar comptes dels seus compromisos amb informes senzills i transparents.

El planeta, començant per casa nostre, s’ha anat deteriorant amb el que es coneix com a canvi global, que aplega els canvis dels usos del sól, els cicles biogequímics de diferents elements, la introducció d’espècies i el canvi climàtic, entre d’altres vessants de canvi. Pujar al carro de l’emergència climàtica, com estem veient aquests dies als nostres ajuntaments i ens públics, significarà fer una transició de la manera com vivim. Els ciutadans i les ciutadanes haurem de fer canvis profunds en els nostres hàbits per adaptar-nos a una vida sense impactes. Haurem d’adaptar la dieta, la manera de moure’ns, les vacances, el treball, la manera d’escalfar-nos, la manera de comprar, etc. Si no ho fem nosaltres, ens ho faran fer les polítiques ambientals que s’implamentaran, si els governs són fidels a la declaració d’emergència climàtica i als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per tant, és recomanable que ens hi anem acostumant, a aquest estil de vida renovat, humil, gaudit, vivencial, auster, cultural, tradicional.

El model capitalista, extractiu i globalitzat de les darreres dècades ens ha deixat una indústria “bruta” que genera i externalitza impactes. També hem heredat d’aquest model una alimentació globalitzada i insana, una agricultura i ramaderia productivista al servei del diner, una mobilitat contaminant i ineficient (gastem molta energia per moure poc) i, en definitiva, una manera de viure, produïr i consumir, que malbarata l’energia, crea impactes i desigualtats. Per revertir-ho hem de pagar col·lectivament i individualment el preu material (econòmic) i immeterial (canvi d’hàbits) de la transició ecològica, sí; però és necessari fer-ho per evitar que la crisi s’agreugi. Durant dècades hem viscut en un model bombolla, enganyós. Ha estat plaent, però la fantasia s’ha acabat. Hem d’acceptar els nostres límits i tornar a viure en plenitud la senzillesa excel·lent de la proximitat, del que tenim a casa nostre. Aquest camí ens farà créixer l’autodeterminació, en tots els sentits, per ser un país de persones que vivim en pau amb nosaltres, amb el nostre entorn, i amb el món.

Joan Naspleda Feixas
Soci-treballador a CLAU SCCL, professor de música a l’Escola Pia Olot, soci-usuari a Som
Mobilitat SCCL, soci-usuari al grup de consum La Rauta i a l’Ecoxarxa, doctor en ciències
biològiques.

La Garrotxa
30 de setembre de 2019

Deixa un comentari