El Lluèrnia més reivindicatiu il·lumina Olot amb una quarantena d’instal·lacions

Amb una durada total de 6 hores, des de la posta de sol i fins a la mitja nit, el festival Lluèrnia d’Olot és en un dels més efímers de Catalunya. Milers de visitants d’arreu van recórrer dissabte els carrers del centre de la capital garrotxina, només il·luminats per una quarantena d’instal·lacions artístiques que cada any sorprenen els espectadors.

Gerard Casas: És molt divertit i hi ha coses molt xules, molta varietat i molts tipus de llums i colors.

Carles Oller: Cada any hi ha espectacles impressionants. Aquest any l’hortalà el trobo genial, el Cumulunimbus d’allà al Carme també el trobo una genialitat…

Quim Domene, l’hortolà de l’edició d’enguany, proposava ‘Away from home’, l’hort de la llum, de nou a la plaça de l’Arxiu Comarcal. Una instal·lació feta amb un centenar de llums de sobretaula.

Mentre va durar el festival, el Firal d’Olot va estar dividit en dos per una de les instal·lacions més impactants i amb més càrrega reivindicativa d’enguany: ‘Murs’, de Martí Albesa i Sara Montesinos, una recreació del mur de Melilla.

La cruïlla del carrer Macarnau amb el carrer del Roser, es tenyia de vermell amb ‘La Lídia’, la instal·lació de Jordi Hidalgo, l’hortolà del Lluèrnia 2015.

Les escoles i els instituts d’Olot i comarca també han participat en aquesta edició amb les instal·lacions ‘Que es guaiti la ciutat’, el somni dels nens i nenes garrotxins del que seria una ciutat ideal i ‘Las Vegas’, crítica de les grans ciutats modernes amb locals comercials abandonats, pisos buits i edificis en runes. Des de l’Escola d’Art, per la seva banda, van portar núvols de tempesta dins els Claustres del Carme amb la proposta Cumulonimbus.

Alguns espais de cases privades també van convertir-se en escenaris del Lluèrnia, com ara els jardins de la casa Solà Morales, els del taller de l’escultora Rosa Serra amb ‘Clofolles’ i l’entrada de la Casa Pujador, entre d’altres.

El Pati de l’Hospici, va ser per unes hores l’entrada a l’infern, amb ‘Hell, sweet, hell’ d’Anna Juncà, David Oliva i Elisenda Planas, on sonava de fons Carmina Burana.

L’escalfor hipnòtica del foc va ser protagonista en l’espectacle de cloenda de la Plaça Major, “La Foguera”. Centenars de persones van veure cremar l’escultura de fusta creada per l’artista Jordi NN i un grup de fusters jubilats, amb música de l’olotí Joan Bramon.

Lluís Solé, col·laborador: M’ha agradat molt. Ens feia por que no es cremés ben bé, que caigués per un costat i ha anat perfecte.

Amb una mostra de la fascinació històrica dels humans pel foc, es va cloure un festival que creix gràcies a centenars de voluntaris i a la implicació de gran part del teixit social de la comarca.

x