Una cinquantena de futbolistes de totes les edats participen a la Batalla de porters a les inastal·lacions del CEF Bosc de Tosca

Els porters són una peça clau a l’onze titular de qualsevol equip de futbol, però sovint els autèntics oblidats, o almenys aquells qui paguen, de vegades, els plats trencats, quan alguna cosa no ha acabat de sortir bé.

Raúl Coma, porter: Avui ens fan més important, perquè a tots els partits sempre diuen: oh!! Els davanters, el davanters sempre marquen! Però els porters mai els valoren. I si ens fan un gol, el defensa que ha fet l¡error, sempre ho diu al porter!


I precisament per donar-los-hi protagonisme, aquest diumenge les instal·lacions del Club Escola de Futbol Bosc de Tosca es van omplir d’una cinquantena de porters, de totes les edats, des de benjamins fins a sènior per participar a la batalla de porters.

 Isaac Caballero, porters: Normalment els jugadors sempre són més importants, perquè són els que fan els gols i fan guanyar l’equip.

David Zorrilla, gerent Tot per l’Esport: Jo penso que és això, els porters no estan acostumats a ser protagonistes, i també per veure que poden fer gols, a part d’aturar.

Una batalla de porters, que molt resumidament consistia en…

Ferran Bosch, porter: Marcar molts de gols i parar el que puguis, perquè estem molt a prop l’un de l’altre.

Això, i quatre normes molt senzilles.

David Zorrilla, gerent Tot per l’Esport: Són molt senzilles les veta-les. Són camps reduïts, amb porteries a uns 15-20 metres l’una de l’altra, i és el típic que tots ehem fet a l’escola: un u contra de porters, xutar i parar, i el porter que més gols fa guanya. Tot això amb partits de 2 minuts i mig.

 Èric Sánchez, porter: El problema és que les porteries estan molt juntes, i has de tenir els reflexos molt actius i xutar el màxim de col·locat possible.

Un últim dubte. El fet que els porters es coneguin entre ells, hi ajuda o ho complica?

Ferran Bosch i Èric Sánchez, porters: Ajuda, sí, però també hi entera el factor psicològic, t’ho prens més bé si perds, que no pas en un partit, perquè al final és el teu amic, el que tens al davant.