COVID 19 – UN MAL SON

Abans de res, des del cercle EURAM GARROTXA ens agradaria agrair, molt especialment, a tots els membres dels serveis sanitaris i serveis socials, per l’ingent tasca que estan realitzant en ares a afrontar, sanitàriament, aquesta pandèmia que assola tot el món, però sense oblidar a la resta de servies públics que d’una manera o altre ens estan donant suport en aquesta època tant difícil i esfereïdora.

De ben segur, ningú arreu, s’hagués pensat mai un període de reclusió com el que estem vivint a nivell mundial, motivat per un microorganisme, amb una capacitat de transmissió, i per tant, de contagi, desconeguda, capaç de posar l’ai al cor de tots els estrats de la societat i de posar en evidència la fragilitat de l’ésser humà, per molt complexa i avançat que és.

Estat de reclusió que per altre banda, ens ha retornat aquells valors, moltes vegades oblidats, com la solidaritat, companyonia, creativitat, paciència, serenor, protecció i molt important, el de la família. Per altre banda ens ha dut un gran sentiment de frustració, degut a la nostre cultura del dol, al no permetre’ns acomiadar-nos d’aquells éssers estimats, que malauradament han set víctimes del coronavirus. Aquest sentiment d’impotència és el que ens ha de fer conscients de que la nostre espècie, també és vulnerable, i augmentar les nostres dosis d’humilitat. Per tots els familiars, tot el nostre escalf.

No serem nosaltres, des del cercle EURAM, qui valorarem com s’ha gestionat fins a dia d’avui la crisi sanitària, doncs el cert és que davant del desconeixement inicial de la capacitat contagiosa del virus, i en conseqüència de la seva ràpida propagació, així com, de les conseqüències clíniques que comporta el seu contagi, és impossible haver previst un escenari o un altre, i menys sense tenir la informació de primera línia que poden tenir els nostres governants, per tant, no si valen posicionaments demagògics, i menys encara partidistes, doncs la pandèmia és una qüestió de supervivència, social i econòmica, i per tant, els esforços s’han de dirigir de forma comú en superar la mateixa, reconèixer els errors i tenir la capacitat immediata d’aprendre i adaptar-se a la situació, i això, tant sols es pot aconseguir de forma col.lectiva, a nivell global. Per tot plegat, si que creiem que els mitjans mediàtics, haurien de fer l’esforç de tractar la crisi, des d’un prisma objectiu, tots els continguts informatius, aportant un alè de confiança i esperança, que segur recolzaria l’animositat de tothom, fugint de la psicosi actual.

La situació, des del prisma econòmic és preocupant, a curt-mig termini, doncs actualment no es planteja una crisi econòmica basada amb els mateixos plantejaments estructurals de la crisi del 2008, motivada per la ruptura de la bombolla immobiliària i fallida del sector bancari que va escapçar la capacitat de donar liquiditat al sistema econòmic, i que va tardar anys en resoldre´s, per falta d’una intervenció ràpida de les institucions governamentals, si no que ara, la crisi resideix en la falta de capacitat productiva de bens i serveis, i per tant, de generar fluxos monetaris, degut a la situació perllongada de confinament de la població mundial, i, per tant, la caiguda dràstica de la demanda interna i externa, el que pot col.lapsar l’economia, per molt de temps si no s’injecta aquella liquidés necessària per mantenir el teixit productiu i de prestació de servies, capaç de generar i mantenir els llocs de treball, i de retruc mantenir la demanda interna i externa.

Desprès d’analitzar les mesures proposades pel govern d’Espanya queda clar que la solució per resoldre la situació actual ha de venir d’EUROPA, doncs queda palès que Espanya està arruïnada i les mesures que ha proposat, a banda de no ser efectives, doncs deixa en mans de la banca la decisió de fer corre la liquiditat de forma fàcil i per tothom, demostra que tot i tenir una de les pressions fiscals més importants d’EUROPA, propera a un 50%, directe i indirecte, sobre la nostra capacitat de generació de riquesa, no ha estat capaç d’estalviar el suficient per fer front a situacions com l’actual, en la que la liquiditat hauria de venir directament de l’Estat, mitjançant mesures com: pagament, immediat, de tots els seus deutes amb proveïdors, ajornament d’impostos com ara l’IVA sobre factures emeses, però que poder en la situació actual no es podran cobrar en el seu termini, devolució del IVA i d’altres que sense haver de imprimir bitllets nous, permetrien al sistema productiu i de prestació de serveis recolzar el seu nivell de liquiditat actual i suportar aquest període d’inactivitat. Tot plegat, sí fos necessari, emeten nous bitllets, encara que això comportés, temporalment, l’augment de la inflació.

Estudis recents, basats en l’experiència més propera de la Xina preveuen que la baixada o inactivitat total durant un període de 2-3 mesos, pot suposar la caiguda del PIB entre 1% i 3,5% depenent de la zona, i en aquest cas Espanya es situaria entre el 1,3-1,5%, per tant, en un escenari de recessió, si les decisions governamentals, des de les institucions econòmiques, son les encertades alhora d’injectar la liquidés necessària, i de forma ràpida, aquell escenari es podria reduir a 2-3 trimestres, aventurant una recuperació durant el 2021 en forma de U.

Per últim m’agradaria fer una reflexió sobre com la situació actual a evidenciat un canvi de paradigma amb la imposició forçosa del teletreball, que ha posat de manifest que és possible canviar el “modus operandi”, en moltes activitats del sistema productiu i la prestació de serveis, reduint costos de desplaçaments, millorant la conciliació personal i, especialment, afavorint la defensa del medi natural amb la reducció de la mobilitat.

En aquest àmbit cal potenciar com des de les zones rurals, on la qualitat del nivell de vida sol ser superior a la de les grans capitals, és possible generar riquesa combinant-la amb la conciliació personal, millorant l’estatus vital i repoblant aquestes zones, aconseguint així la cohesió territorial de la que tant, els polític s’emplenen la boca, però que tant els hi costa materialitzar.

Oscar Rodríguez
President d’EURAM Garrotxa

Deixa un comentari