El moment de la retirada és, de ben segur, un dels dies que més recorden els esportistes. Fa uns dies un jugador del Banyoles Garrotxa Rugbi, Quim Miró, va posar punt i final a la seva etapa com a esportista, després de dues dècades, l’últim lustre a l’equip garrotxí i del Pla de l’Estany. Això és el que va sentir.

Quim Miró, jugador Banyoles garrotxa Rugbi: Suposo que el resum seria felicitat per poder acabar en el moment que he decidit, no és una lesió i acompanyat d’amics.

D’alguna manera o altre, Quim Miró ha estat una de les persones que ha viscut i ha fet possible el creixement del rugbi a Olot i Banyoles, i la força que ha cobrat aquest esport a les comarques gironines gràcies a la Unió del Garrotxa Rugbi el Banyoles Rugbi. Ell sempre ha estat més vinculat al Banyoles Rugbi i és per això que no te dubtes a l’hora d’afirmar quin és el moment que més l’ha marcat.

Quim Miró, jugador Banyoles garrotxa Rugbi: Va haver-hi un moment crucial que va ser la mort d’un dels fundadors, que m’agradaria destacar-lo perquè ens va unir bastant.

Quim Miró deixarà de competir, però la seva vinculació amb el rugbi perdurarà, segurament, molts anys més.

Quim Miró, jugador Banyoles garrotxa Rugbi: El que m’agradaria és poder entrenar jugadors petits i formar-los.

Nascut a Barcelona, aquest clàssic jugador de la Divisió d’Honor, va arribar en terres gironines per jugar als Senglars de Torroella, per després venir a establir-se entre la ciutat de l’estany i la ciutat dels volcans, on ha decidit deixar-ho com ell sempre ha volgut: estant bé físicament.