El coronavirus impedeix la celebració del diumenge de Rams

La imatge de Sant Esteve aquest migdia és ben atípica.

Ho és perquè avui és diumenge de Rams i tots els garrotxins i garrotxines ens trobem confinats a casa com a conseqüència de les mesures adoptades per aturar l’expansió del coronavirus. Les famílies tampoc es reuniran per menjar el tradicional tortell i celebrar aquesta festivitat.

Però, d’on ve aquesta celebració? Quin és el motiu? I el tortell, quin és el seu origen?

La celebració de Diumenge de Rams és una festivitat litúrgica que marca l’inici del cicle de festes de Setmana Santa. En el cristianisme, el dia de Rams recorda l’entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles. Tot i que actualment el dia de Rams ha perdut seguiment a causa de la laïcització de la societat, fins no fa gaire eren molt habituals les imatges de famílies senceres, ben mudades, beneint palmes, palmons i rams de llorer.

De fet, el Diumenge de Rams és una celebració multitudinària a molts països europeus com Alemanya, Croàcia, Portugal o Itàlia. I encara hi ha llocs al món com a Filipines o a Andalusia on la celebració és de caràcter multitudinari.

D’aquesta festa en deriva l’art de fer palmes, un vessant de l’artesania tradicional. Les palmes i els palmons són fulles de palmera tendra treballades artesanalment, que els padrins regalen als fillols el dia de Rams. Els palmons són peces més grans i senzilles, fetes a partir d’una fulla sencera de palmera. Les palmes, en canvi, són característiques per les fulles trenades amb formes i filigranes. Tradicionalment, aquestes palmes i palmons es beneeixen durant la missa del diumenge de Rams. La tradició manava que després de la seva benedicció aquestes es penjaven al balcó de casa i es deixava tot l’any com a símbol de protecció de la llar, fins el Carnestoltes de l’any següent.

Pel que fa al tortell de Rams, el regalen els padrins als fillols després de la missa. El tortell de Rams és similar al de Reis, però sense la fava, la figura, ni la corona. És típic a Catalunya, i més concretament a les comarques d’Osona, Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, la Selva i a l’Alt Maresme. Sembla ser que aquesta tradició d’arrel cristiana procedeix del Bisbat de Girona, per això es coneix des de Portbou fins Arenys, però no en altres comarques de Catalunya.

A la capital garrotxina existeix fins i tot un tortell propi. S’anomena Tortell d’Olot, d’anís o de matafaluga. Malgrat que no es coneix la recepta original, el tortell d’anís d’Olot s’elabora amb farina, ous i sucre i és trenat. És un tortell dens que se sol menjar acompanyat d’alguna beguda, com la ratafia o el moscatell.

L’origen d’aquest tortell, molt probablement prové de l’empremta que els jueus van deixar a la comarca. De fet, el tortell s’assembla al Jalá, que és un pa trenat molt típic de la comunitat jueva i que es menja durant el Sabath i altres festivitats tradicionals.

Deixa un comentari