El ple d’Olot aprova el pla de reactivació econòmica i ocupació d’Olot i la Garrotxa

El ple de l’Ajuntament d’Olot ha aprovat, amb els vots favorables de la majoria de grups i l’abstenció de la CUP, el pla de reactivació i ocupació d’Olot i la Garrotxa, una sèrie de propostes dirigides a gestionar la urgència del present i posar les bases per al futur després de la pandèmia del coronavirus.

El pla es fonamenta en cinc pilars que són la creació d’una oficina de reactivació, una línia de suport a empreses i autònoms, un pla de foment del consum de proximitat i dues línies d’accións per promocionar el territori i desenvolupar el sector turístic.

El regidor de Promoció de la Ciutat, Estanis Vayreda, ha definit el pla com un document viu amb propostes encarades a completar en el proper any.

El grup d’Esquerra hi ha votat a favor però ha insistit en la necessitat d’augmentar la inversió dirigida al Nucli Antic i a rebaixar l’IBI dels locals comercials. La portaveu, Anna Barnadas, ha dit que fan una confiança a cegues, en tant que el pla no disposa de concreció pel que fa al calendari o al seguiment dels objectius.

El PSC ha demanat que en el futur es reflecteixin algunes de les seves propostes, com una junta tècnico-política que englobi la reactivació dels polígons, introduir els productes del territori a diferents equipaments i donar un paper important als centres en la formació de futur.

La CUP ha estat especialment crítica amb el pla, que ha qualificat de fluix. “No s’evidencia un canvi de paradigma”, ha expressat el portaveu del grup, Lluís Riera, qui ha criticat que hi ha poques propostes noves. Sobre l’Ajut 500, ha dit que la gestió de la subvenció ha resultat desesperant i poc efectiva. Sobre l’ampliació de terrasses, ha criticat que en alguns casos la concessió dels permisos ha estat lenta.

En la seva intervenció de rèplica, el regidor Estanis Vayreda ha posat en relleu que el pla ha estat dels més ràpids a constituir-se a Catalunya i que es porta a terme amb fons propis de l’Ajuntament. A Esquerra l’ha convidat a comptar quants Ajuntaments han portat alguna mesura amb l’Impost de Béns Immobles, i a la CUP, que compti els Ajuntaments que estan atorgant ajuts directes a emprese i autònoms i que concreti els casos en què els permissos per a terrasses no han anat prou àgils. També ha demanar a Riera que expliqui com hauria de ser el paradigma econòmic que demana. El portaveu de la CUP li ha respòs que un en què no hi hagi economia submergida ni monocultiu turístic.

Deixa un comentari