Es compleixen 80 anys de l’aiguat de l’any 1940, conegut com ‘L’aiguat d’Olot’

Aquest cap de setmana fa vuitanta anys que la capital garrotxina va quedar arrassada per l’aiguat més intens que es recorda, al voltant del 18 d’octubre de 1940, el famós ‘Aiguat d’Olot’. Les fotografies que en conserva l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa són testimonis dels desperfectes que va deixar un temporal de llevant insòlit, que va afectar la Garrotxa però també Osona i la Catalunya Nord, amb acumulacions properes als 2.000 per metre quadrat.

Plaques com les que hi ha al pont de Santa Magdalena, repartides per diferents punts de la ciutat, indiquen fins on va arribar l’aigua del Fluvià, que va inundar tot el sector sud de la ciutat i va deixar una desena de morts.

Josep Murlà, historiador: Això va passar el dia 17, va començar a ploure i els rius es van desbordar, el Fluvià va arribar a estar 10 metres per sobre el nivell normal. Es va desbordar des del passeig de Sant Roc fins a la plaça Palau pràcticament.Va ser un fet històric excepcional, tanta pluja no l’havíem patit mai perquè la població estava concentrada cap al centre. Les parets també van rebre, es va esbotzar el cementiri i expliquen que els taüts dels morts es passejaven aigües avall.

Vuitanta anys després d’aquest malaurat episodi, cada cop són menys els garrotxins que van viure’l en primera persona, però pocs els qui no han cantat mai la cançó que el recorda, atribuïda a un personatge de La Pinya anomenat Pere Juvinyà.

Àngel Girona, cantautor: El fet de que parli concretament de l’aiguat d’Olot sembla que ens l’hàgim de fer més pròpia, com aquestes cançons de caire tradicional, té la llicencia de treure una mica el drama, i això és el que li dona aquest to de llicència, malgrat el drama que hi va haver, quan diu allò de ”i el borratxo que ho va veure…”.

Deixa un comentari