CONSUMISME I EDUCACIÓ

El consumisme és excitant, sorollós, ple de novetats, de moviment… Els mercats saben com provocar les nostres reaccions i nosaltres pasturem, gustosos, de les seves mans. Hem confós l’hedonisme amb l’autoestima, i aquesta recerca de la comoditat absoluta, ens du a un connivent sistema de domesticació emocional. Es calcula, de fet, que entre el 3 i 7% de la població occidental, pateix d’oniomania, o compra compulsiva, que és el trastorn psicològic que cursa amb un desig desenfrenat per comprar coses sense una necessitat real.

La potència de la fórmula del consumisme rau en la promesa, més o menys explícita que, un producte o servei ens oferirà per se, determinats estats i sensacions. Però els estats de l’ànima no es poden «aconseguir» en el sentit estricte del terme; només es poden disposar les condicions per facilitar-los. Sota aquesta abducció doncs, hi nia una il·lusió i un desig de control i domini sobre els nostres estats anímics. I és cert que alguns estats emocionals es poden provocar de manera exògena, però no aquells que demanen d’un grau de profunditat, receptivitat i sensibilitat; com ara aquells sentiments que ens uneixen, l’afecte, l’empatia, l’escolta, la lliurança…

Com educar en el consum?

El nostre terreny de joc ja no és la selva, és aquest terreny social, cultural i dialèctic que és el capitalisme globalitzat i consumista. Hem d’estar ben preparats per moure’ns-hi, gaudir-lo i millorar-lo.

Per educar en aquest aspecte, penso ara en els joves, crec fonamental, primer de tot, no caure en discursos i les arengues moralistes (no parlo d’ètica que és una cosa ben diferent), perquè aquests tenen una potència molt reduïda. Cal ajudar als joves a discernir entre fets molt barrejats actualment com aquest que hi ha entre l’assoliment i èxit, i les vivències que pertanyen a un altre ordre, com són les de caràcter íntim, relacional i afectiu. És importantíssim aprendre a distingir entre aconseguir, fer i sentir, perquè aquest tipus de trilerisme comercial és i serà present, i encara més que ara, potser. Transmetre’ls amb claredat que «la felicitat» no és quelcom adquirible, i que no cal perdre el temps a demanar la lluna en un cove.

Per educar sobre el consum els hem de despertar l’interès a conèixer el què senten mentre compren i mentre venen, perquè d’aquest contacte amb ells mateixos mentre participen de les transaccions, sorgirà la seva ètica profunda.

Un altre aspecte fonamental és capacitar-los per gaudir dels processos de compra, ajudant-los a valorar l’experiència de compra si mateixa i la satisfacció de la coherència.

Instruir-los també en l’art de fer bones compres. Identificar quines són les seves necessitats reals abans de fer la compra, i els recursos que tenen o volen invertir. Saber fer comparatives, contrastar amb altres fonts, aprendre a identificar mentides i fraus. Reconèixer que fa que un producte sigui de qualitat, valorar la funció, la practicitat, el disseny, els mètodes de producció, la sostenibilitat…

El perill del consumisme no deriva només pel que fem, sinó també pel que deixem de viure mentre estem allà palplantats.

Evolució desitjable del capitalisme

El capitalisme tal com el coneixem ara, comporta un malestar inherent, perquè les persones no guanyen tant pel que aporten, sinó per la seva adequació a l’oferta i la demanda, així com per l’ús i abús de les posicions de poder. Les reaccions de ràbia davant la desigualtat són instintives i pròpies de la majoria de mamífers. Per copsar la potència d’aquestes reaccions recomano veure a YouTube «experiment d’equitat», del doctor en biologia, etòleg i zoòleg Franz de Waal (el vídeo només dura un minut).
Per tal de no patir greus turbulències socials, per tant, ens calen canvis d’equitat i control d’aquests esbiaixos del sistema basat en els mercats. Com bé diu l’historiador Yuval Noah Harari, el gran salt evolutiu en l’ésser humà ha estat propiciat per la col·laboració a gran escala i per tenir objectius i un imaginari compartit. El capitalisme ha estat fins ara, un d’ells. Ens cal, però, una nova narrativa que superi aquesta del «sempre més i millor», i enriqueixi el nostre procés d’humanització.

Pablo Palmero – psicòleg col. 14546
pablopalmero.com / IG @pablo.palmero
634 56 61 57