Un any després del temporal Glòria, els municipis garrotxins segueixen esperant ajuda econòmica per part de la Generalitat i l’Estat

Imatges que quedaran per sempre en el record a tots els municipis. Un record amarg i unes conseqüències que van generar centenars de milers d’euros en despesa pública urgent. Del 2020 al 2021 les imatges han canviat per complet i han estat els ajuntaments qui s’han fet càrrec en primera instància de reparar els danys del temporal. A dia d’avui, només la Diputació ha anat entregant les subvencions i els ajuts per valor d’entre 2,5 i 3 milions d’euros a la comarca. Alguns municipis creuen que no s’han cobert despeses i l’assumpció d’aquests diners els ha fet ballar tot un pressupost anual. D’altres, en canvi, es donen per satisfets.

Eduard Llorà, alcalde de Les Planes d’Hostoles: Hem gastat uns 50.000 euros i n’hem rebut 23.000. En necessitàvem 100.000 per reparar-ho tot.

Lluís Amat, alcalde de la Vall d’en Bas: Necessitàvem 160.000. Només la Diputació ha respost i l’ACA ha treballat molt netejant el riu, però per part del Ministerio, res.

Lluís Guillaumes, regidor Aj. Les Preses: Està clar que no es pot cobrir un 100% però encara estem a l’espera i dels ajuts del Misiterio. Un any després hem arreclat gran part dels desperfectes i hem après que hem de tenir un millor manteniment.

L’alcalde de Sant Jaume de Llierca i conseller comarcal de Medi Ambient, Jordi Cargol, assegura que els 25.000€ rebuts són una quantitat respectable per tapar la majoria de forats a la tresoreria, i posa en valor la tasca de l’ACA  en els darrers mesos a la riba del Fluvià.

Jordi Cargol, alcalde de Sant Jaume de Llierca: L’ACA ha fet una molt bona feina en aquest temps. Ha destinat entre 600.000 i 700.000 euros a reparar els desperfectes del Fluvià des de la part de la Vall d’en Bas fins a Maià. Quan les coses es fan bé, és de rebut que es reconegui.

El cert és que, sigui com sigui, els danys s’han reparat en la seva gran majoria, i un any després, els ajuntaments han preparat plans d’acció en cas d’uns fenòmens climatològics cada vegada més habituals, i un canvi de tendència en la intensitat i durada d’aquests temporals, que per uns dies creen un estat d’alerta a carreteres, rius, zones boscoses i equipaments dels nuclis urbans.