L’Equip d’Investigació de deportats garrotxins aconsegueix tancar la història de Josep Vergés i Font

Josep Vergés Font va néixer a Sales de Llierca l’any 1918. Als anys 30 es va desplaçar a França amb la seva família i amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial va ser detingut i deportat al camp nazi de Neuengamme, a Alemanya. El març de 1944 va morir quan només tenia 27 anys.

Cristina Capó, membre Equip Investigació de deportats garrotxins: Ell forma part de la resistència francesa. De fet té dos títols, el de deportat i resistent, i una altre, que és molt important i que tenen molt poques persones, és la medalla de l’ordre de l’alliberació. Coses característiques d’aquesta història complerta amb la d’altres deportats és que en Josep és enterrat, enlloc de cremat. Està enterrat al cementiri de Jammertal, al costat del camp de Neuengamme, i això és una anècdota realment curiosa.

Tot comença, però, amb la troballa d’una partida de defunció del pare d’en Josep, a Serrallonga, al Vallespir ,on descobreixen que a Sant Llorenç de Cerdans encara hi viuen descendents seus, concretament dos nebots i una neboda, ja grans.

D’altra banda, gràcies a l’exposició ‘#Stolenmemory’ que hi ha al Museu Memorial de l’Exili (MUME) de La Jonquera troben dos objectes d’en Josep: un anell amb les seves inicials i un rellotge.

Cristina Capó, membre Equip Investigació de deportats garrotxins: A partir d’aquí comença un procés de devolució que pot tardar mesos. Al tenir-los al MUME, aquests en pot garantir durant dos anys, mentre es busquen els familiars i un cop es troben, els familiars decideixen què fer amb els objectes: quedar-se’ls o bé deixar-los al museu.

Mirant la investigació des d’una altra perspectiva, familiars de Josep Vergés, ja havien esbrinat part de la història d’aquest jove de Sales de Llierca.

Cristina Capó, membre Equip Investigació de deportats garrotxins: No va ser fins fa tres anys que un nebot arran d’una investigació d’un amic seu a Cosotoja, se n’adona que el seu tiet havia mort en un camp de concentració. Pe`ro clar, han hagut de passat més de setanta anys per saber què és que va passar realment amb en Josep.

Per si no fos poc trobar els seus nebots, farà ara cosa d’un més, aquesta història no podia tenir un millor colofó que la troballa d’una fotografia, fa una setmana. Un fet molt poc habitual. A la Garrotxa, aquest equip d’investigació té comptabilitzats 31 deportats garrotxins, i de mica en mica es van trobant serrells de tota la història que hi ha amagada darrere d’aquestes vides. Tot i aixó, reclamen més implicació per part de les institucions.

Cristina Capó, membre Equip Investigació de deportats garrotxins: En aquest país tenim un problema i és que les institucions no estan prou implicades en els treballs de la memòria històrica. Aquí a Santa Pau, per exemple, sí que s’ha començat a treballar-hi, però en d’altres poblacions, jo m’he trobat trucar a un ajuntament i no saben que tenen deportats del seu poble.

En el cas d’aquesta història de Josep Vergés i Font, l’objectiu és ara fer una quedada entre familiars, investigadors i l’alcalde de Sales de Llierca al MUME i posar-ho tot en comú en persona. Això serà, però, quan la pandèmia ho permeti.

 

Foto: Cristina Capó