El llegat de Raúl Garrido com a entrenador de la UE Olot

Garrido i el seu segon, Kevin Martínez, s’acomiadaran aquest migdia (12.30h) en roda de premsa a l’Estadi Municipal.


3 anys i 3 mesos han donat per a molt a Raúl Garrido, que ha sabut enlairar a la Unió Esportiva Olot a cotes poc imaginables temporades abans que ell arribés. Una idea de joc, treball i compromís i il·lusió és part del llegat que ha aportat el tècnic valencià al club olotí

Raúl Garrido va arribar a la Unió Esportiva Olot la tardor de 2017, amb un equip en una situació més que delicada, molt pitjor que l’actual. El tècnic valencià va ser capaç de reverir la situació i aconseguir la permanència en la temporada del retorn de l’equip a la Segona Divisió B.

A la temporada següent l’equip va fer un pas més en tots els sentits: la seva regularitat, un rival difícil de derrotar a casa, joc ofensiu basat en la possessió de la pilota i solidesa en defensa el van permetre jugar de tu a tu contra qualsevol equip, independentment de la seva historia o de la seva capacitat econòmica, aconseguint finalitzar la lliga en desena posició, classificant-se per la Copa del Rei i permetent-se el luxe d’enfrontar-se a un equip contrastat com el Centre d’Esports Sabadell a la darrera jornada amb els deures fets i amb els arlequinats lluitant per no perdre la categoria.

La 2019-2020 havia de ser la temporada d’ensomni, fins que la pandèmia va aturar la lliga, per complet. L’equip va lluitar per les posicions capdavanteres del grup 3, el més fort amb diferencia dels quatre que hi havia en aquell moment, permetent-se el dret a somiar, a club i afició, jugar un hipotètic play off d’ascens a segona A, que qui sap si en cas de no existir aquesta pandèmia l’equip hi hauria arribat. Quan la competició es va aturar era setè i va permetre a Garrido i el seu equip assegurar-se un lloc al sorteig de la Copa del Rei de la temporada 2020-2021.

La feina del tècnic valencià, però, no seria mai del tot entesa sense la feina feta sempre amb discreció i sense fer soroll per part del seu segon, Kévin Martínez, el seu home de confiança. D’aquests tres anys i tres mesos al club, Garrido pot presumit d’haver format a nombrosos jugadors, i a algun d’ells fer-los fer un salt en les seves carreres, com és el cas d’Alfredo Gutiérrez, Pep Chavarria o més recentment, Lluís Aspar, però també Arnau Comas.

L’únic moment de gaudi aquesta temporada ha estat, sens dubte, el retorn d’un equip de primera divisió a l’estadi municipal quatre dècades després. Va ser l’Osasuna, en partit de Copa, després de derrotar al Poblense a domicili. Pel que fa a la resta de curs, fins al moment, tot han estat maldecaps: començant per l’inici de competició posposat a causa dels casos positius de coronavirus a l’equip, la pressió per puntuar en un subgrup de molt nivell, les lesions en la primera volta de la lliga i les errades en defensa que han tret més d’un punt a la lliga han convertit aquell equip sòlid i segur en un mar d’incerteses, que ha tingut moments puntuals per tenir esperança, com les victòries a casa dant el Barça B o contra el Lleida. Garrido és destituït quan l’equip és desè amb 11 punts a només tres de les posicions de lluita per la lliga PRO i a falta de 8 jornades per completar els partits d’aquests subgrup, amb dos victòries, cinc empats i cinc derrotes.