El dol en temps de pandèmia, un procés complex que cal afrontar “d’una manera diferent”

No hi ha cap dubte que el Covid ha capgirat la manera com teníem d’entendre la vida. Hi ha situacions, però, que queden sense resoldre. Què passa amb les famílies que no s’han pogut acomiadar d’un ésser estimat? Com s’afronta el dol en aquests casos? En va parlar, ahir la nit, el programa ‘Pros i Contres’.

 

La pandèmia ha provocat moltes pèrdues i molt comiats no s’han pogut fer. Famílies sinceres que han perdut a persones estimades i no han pogut tancar el dol.

Mònica Cunill, doctora en psicologia i professora i investigadora de la UdG

Per poder transitar un bon dol una de les coses importants és haver-nos pogut acomiadar, veure el cos, sentir que has pogut tancar aquell cicle. Sabem que tot això sabem que a la llarga, les persones que han fet un procés de dol natural, puguin presentar dificultats en el seu procés d’integració en la seva pèrdua

Segons Cunill, en el primer any encara no es poden detectar aquestes dificultats, pel que es desconeix què pot passar quan la situació es pugui normalitzar. Parlen també de les dificultats pels professionals sanitaris, amb quadres d’estrès i posttraumàtics. Estan afrontant una situació complexa i sovint són ells qui acompanyen el malalt en la seva malaltia.

Eva Ruiz, metgessa internista Hospital d’Olot

Ingresses el malalt, pots parlar amb la família presencial però després el seguiment es fa per telèfon. Quan un malalt veus que no evoluciona bé i veus que pot no superar la malaltia, permetem que la família pugui venir una horeta per acomiadar-se. Ara amb tota aquesta situació és per telèfon i perds una part de la comunicació molt important

Davant la dificultat de poder acomiadar-se de la persona estimada, els experts consideren que és important buscar altres maneres.

Mònica Cunill, doctora en psicologia i professora i investigadora de la UdG

Sí que podem fer petites coses. Ja sigui a casa o en algun lloc especial, per poder dir adéu a la persona que estimem. Podem fer un petit homenatge. Un racó especial a casa amb fotografies, elements que siguin especials per tu, fer-li un petit escrit on li puguis expressar tot el qui li hauries volgut dir en aquell moment. D’alguna manera, compartir-ho també amb les persones que estimes i que estimaven la persona que s’ha perdut

Si bé cada persona afronta el dol d’una manera diferent, és cert que en la nostra societat la mort encara és un tabú.

Espe Alba, tècnic auxiliar d’infermeria i membre comissió de dol Hospital d’Olot

Sembla que la mort la volem amagar. Està clar que segurament ens provoca tristesa i dolor, i és una arma de defensa. Crec que és un tema que s’hauria de parlar des de les escoles, des de casa, des que hem nascut. És la única cosa que sabem que ens passarà a tots. I fer de la mort, que forma part de la vida, i que cada cop que t’hi apropes més o en parles més valores més la vida