L’allargament de les limitacions de mobilitat i interacció social passen factura entre la població

Les limitacions de mobilitat dels últims mesos han fet que els garrotxins gaudeixin d’una manera diferent de la comarca, sobretot els caps de setmana. En dies assolellats com aquest dissabte, la via verda del Carrilet s’omple de famílies, caminants i ciclistes. A aquests últims, els agradaria que es contemplessin més excepcions. 

A l’hora de fer els entrenaments quedes molt limitat, normalment solen ser més llargs. Tot el que és comarcal podem voltar una mica més, però tot i així és just.

Més enllà de l’activitat esportiva, la impossibilitat de desplaçar-se i també la distància física han transformat les relacions interpersonals. 

Salut Nieto: Cuesta porque tenemos familia fuera y no podemos verles.

Amangit Singh Kaur: Trobes a faltar el cap de setmana sortir a Girona, a Barcelona, o trobar-se amb els amics.

Maria Cortés: No salir de la comarca aún, porque somos mayores, pero no ver a la familia por fiestas, es muy triste. Pero mira, hay que hacerlo.

Aquest canvi, segons els psicòlegs, té que té clars efectes a nivell emocional, que s’estan començant a traduir en un augment dels trastorns de salut mental com l’ansietat, l’insomni, o la depressió.

Pablo Palmero, psicòleg: Si parlem de dificultat per trobar-se amb persones molt importants, família, pares, parella… hi ha un perjudici a nivell de la vida íntima, i si parlem d’esbarjo, també parlaríem d’una altra qüestió, la necessitat de regenerar-se. Més enllà de les relacions més pràctiques, la distància física i la mascareta impedeixen crear moments de proximitat, d’intimitat, on ens puguem relaxar i deixar anar.

Segons Palmero, persones que es troben en aquesta situació d’aïllament poden caure en un estat d’apatia social, una pèrdua de ganes de relacionar-se amb els altres que pot desembocar en addiccions, hiperactivitat o actituds violentes.