Seguir entrenant, tornar a competir i completar la marató 160: els objectius de Quima Casas

Quima Casas, atleta: Al principi voltava molt per casa, al costat del jardí i poca distància, 200-300 metres,perquè clar, estàvem en confinament i et vigilaven. Però ara que ja podem sortir més vinc cap a Olot, La Fageda, el bici carril d’aquí a Les Preses, el mallol i ja començo a fer distàncies llargues.


Fa una any, per aquestes dates, la maratoniana Quima Casas pràcticament no podia fer res d’entrenament. Per sort, però, la situació ha canviat una mica en l’actualitat. No ha estat fàcil per ella quedar-se a casa i resignar-se a fer gairebé només gimnàs i bici estàtica. Quima Casas no ha perdut ni un gram d’exigència en tot aquest temps, i tot i que ja fa temps que torna a fer canvis de ritmes i quilometratges llargs, és conscient que encara no ha tornat als entrenaments de qualitat.

Quima Casas, atleta: Faltaria poder sortir una mica més i començar buscar més qualitat perquè al dia que puguem tornar a quelcom, que no ens baixi la forma. Costa bastant posar-se en forma però quan estàs mig bé has d’intentar mantenir-ho una mica, perquè a la que et descuides…

Als seus 69 anys, malgrat no poder fer el que més li agrada, es sent una afortunada, d’haver passat fins el moment bé la pandèmia i tenir salut. Quima Casas ens ha obert les portes de casa seva per fer, quelcom, que ha tingut temps de fer durant tot aquest any: veure la gran quantitat de trofeus que té i totes les maratons que ha completat. Quan un dia li fa mandra anar a entrenar, es mira tot el que ha aconseguit, i de seguida la motiva a sortir. Això, i recordar el dia que va ser la 34a dona en arribar a meta a la Marató de Nova York.

Quima Casas, atleta: Aquest torfeu és de la Marató de Nova York, que hi vaig anar un any i vaig quedar la 34 de les noies, i em va fer molta il·lusió.

Quima Casas ha completat 159 maratons, i té entre cella i cella completar la 160.

Quima Casas, atleta: Quan tornem a la normalitat, si hi tornem aviat, això espero, la meva il·lusió és fer una altra marató. Quan serà i on serà, no ho se. Pe`ro la tinc al cap. Perquè estic al 159, i el nou no m’agrada. Hem, de passar al 160!

Les 2 hores i 43 minuts de marca personal, segurament queden molt lluny, però és realment envejable la vitalitat i el gran estat físic que presenta una maratoniana que a dia d’avui només desitja una cosa: tornar a competir.