La pandèmia vista pels més grans: “He passat moltes coses durant la vida, però la pandèmia ha anat molt malament per a moltes famílies”

La pandèmia ha afectat i està afectant a totes les persones indiferentment de l’edat que tinguin. Tot i que s’ha parlat molt de la gent gran que viu amb residències, qui també ha hagut de resignar-se a aguantar aquesta situació des de casa han estat la gent gran. La Conxita Vilalta té 106 anys i al llarg de la seva vida se n’ha vist de tots colors abans que arribés el coronavirus.

Conxita Vilalta, bianyenca: Jo he passat moltes coses durant la vida: la verola, el tifus, el xarampió…


El que més ha trobat a faltar en tot aquest temps ha estat no poder anar missa durant els mesos de confinament més dur i no poder anar a dinar a casa els seus néts i besnéts.

Conxita Vilalta, bianyenca: L’única cosa que feia era anar a veure els parents a Olot el diumenge. De tant en tant venen, però ara amb la pandèmia menys. Ha anat molt malament per les famílies el Coronavirus.

La Conxita va rebre fa pocs dies la segona vacuna i continua amb el seu dia a dia a casa seva. Assegura no tenir cap problema de salut. Només anys, molts anys. Però a la vegada reconeix tenir ganes d’anar-ne fent més.

En Roc Marco, de Tortellà, i fa pocs dies va complir106 anys. Sempre s’està a casa i també ha vist passar pandèmia. Tot i que ens l’hem trobat endormiscat, demostrar tenir una gran memòria, recordant anècdotes de la mili i quan tocava a la banda.

Roc Marco, tortellanenc: A la mili tocava el saxofon, a la banda de música.

Li agrada llegir, escriure i jugar a cartes amb el seu fill i la seva jove. Tot i tenir el cap bo, a en Roc li va costar al principi de la pandèmia entendre perquè, d’un dia per l’altre, ja no el podien venir a veure els seus néts i besnéts. La figura del cuidador o cuidadora les 24 hores al dia, sovint els propis familiars, han estat també, una cara invisible de la pandèmia. En el cas d’en Roc el seu fill i la seva jove.

Susi Espigulé i Roc marco, jove i fill d’en Roc: Moltes vegades ens demanava per què no venien els ens o per què ens posàvem la mascareta. Es pensava que estàvem refredats. Hi havia dies que ens asseiem a la aula i ens deia: per què no venen la família? Els nens de Girona, per exemple, que no venien des de Reis, els demanava sempre. Però mira, nosaltres podem estar contents, perquè davant tot el que està passant hem pogut passar-ho junts i bé.

Conxita Vilalta, bianyenca: Jo ja voldria que s’acabés i tothom pogués fer el que volgués, però noi: no som res nosaltres.