Manel Rodríguez: “Noto que em costa més. Vam haver de parar molt de temps” per culpa del COVID

La COVID-19 ha afectat i està afectant molt als esportistes. Un nombre destacat d’ells ha pogut tornar a entrenar i alguns fins i tot competir. Si fa un temps us parlàvem com podia afectar estar tants mesos aturats en el cas del infants, ara ens preguntem com ho poden haver patit els esportistes veterans.

Manel Rodríguez, atleta Terra Volcans: HI noto molt ara. Perquè vaig parar molt. Necessitaria és rodatges, però si fas molts rodatges comences a fer passes petites i això és mortal per un velocista. Noto que em costa molt.

En Manel té 61 anys i just quan va esclatar la pandèmia tornava a competir després d’un temps aturat i es va imposar als Campionats de Catalunya per a veterans a la prova de 400. Seguidament va participar als estatals i després, una travessia pel desert. No ha estat fins aquest mes de febrer que ha pogut tornar a la competició, imposant-se al Català Màster 60, als 60 metres. Tot i el títol, en Manel no es sent gaire orgullós del registre aconseguit, i és que de fet ha estat baixant de distància pel fet de competir i fer marques decents. Una premissa a la que ell mateix s’obliga i que convida a tots els esportistes veterans a fer.

Manel Rodríguez, atleta Terra Volcans: A partir dels 60 anys vas reflexionant i competir, crec que ho has de fer, però fer unes marques decents. I això ho has d’anar valorant amb un temps. Jo si he de fer un 400 amb 1’10”, ara, jo no el vull fer. Passar del minut ja comença a fer mal, perquè ja no és velocitat per mi. Cadascú ha de fer el que cregui convenient, però crec que has de buscar la teva autocrítica i si no ets prou competitiu…

Actualment entrena 2 o 3 dies per setmana amb Francesc Macies i Pau Flores. De moment, no es pot queixar per les lesions, que ja és molt dir. El seu proper objectiu, si la pandèmia li ho permet, serà córrer el 300 tanques a l’aire lliure, al Campionat d’Espanya, previst pels volts de Sant Joan. Si una cosa no ha canviat per en Manel en tot aquest temps, és la seva il·lusió i estima cap a l’atletisme. Quelcom que ni una pandèmia ni segurament res li traurà mai.