Un estudi recomana més formació i el foment de la diversitat a la Garrotxa en matèria de realitat LGBTI+

L’estudi demostra que la realitat LGBTI no és una qüestió només de grans entorns urbans, sinó que es pot localitzar en pobles rurals i ciutats més petites.


El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa ha estat pioner en encarregar una tasca d’anàlisi de la realitat LGBTI+ intgeral i situada a la comarca, i així li va reconèixer ahir en roda de premsa al Consell Comarcal la directora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.

Mireia Mata, directora general d’Igualtat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies: “No em volia perdre aquesta presentació perquè volia reconèixer al Consorci d’Acció Social de la Garrotxa la tasca que ha fet amb l’encàrrec d’aquesta diagnosi. Són pioners i aquest estudi ha de ser un punt de partida”. 

El Grup de Recerca en Ciències Socials Aplicades de la Universitat de Girona pretén mostrar amb l’estudi una radiografia real i actualitzada de la realitat LGBTI+ a la societat garrotxina. Amb aquesta finalitat es van estructurar cinc  eixos vertebradors que incideixen en la qualitat de vida de les persones LGBTI+: l’espai públic i mitjans de comunicació, la socialització, l’atenció a la ciutadania i polítiques públiques, la salut i l’educació, lleure i esport.

Pel què fa a algunes conclusions destacades a la Garrotxa, es constata una manca de formació en quant als agents socials que actuen a l’espai públic, on no hi ha necessàriament una alta freqüència de violència greu, sinó més aviat de discursos i formes simbòliques de violència de baix calibre, i sobretot una gran falta de referents. Aquesta manca de formació i en algun cas de falta de protocols d’actuació també queda palesa en l’àmbit de l’educació, lleure i esport. L’estudi destaca també la presència d’activisme i atenció a la ciutadania a la comarca. En general, l’atenció a les persones LGBT+ és correcte, tot i que aqui també hi ha una falta generalitzada de formació en la matèria per part dels professionals de la salut.

La Diagnosi s’ha dut a terme després d’11 mesos funcionant a través d’un grup motor amb  metodologia participativa i de la realització de 45 entrevistes a professionals, quadres polítics i persones LGBT+ de la comarca.