Mor als 91 anys l’activista olotina Palmira Collell

Olot  ha perdut a una de les persones més entranyables. Palmira Collell ha mort aquest dijous als 91 anys, que just havia complert aquest passat mes de març. Molt vinculada a la ciutat, però sobretot al barri de Sant Miquel, la Palmira era i continuarà essent molt estimada per a tothom.


Aquesta nit Olot Televisió li retrà un homenatge. Després de Les Notícies de les deu de la nit farem la reemissió d’una entrevista que li vam fer ara fa uns anys i on parlava de la seva vida però també del dia que no hi fos.

Palmira Collell va néixer el 1930 a Santa Pau. Quan tenia quatre anys va venir a viure a Olot amb els seus pares, concretament al carrer Fontanella. Allà hi va viure fins que es va casar, moment que va decidir traslladar-se al barri de Sant Miquel de la ciutat, on ha residit fins avui. Estava involucrada en pràcticament totes les activitats que s’hi feien i n’era una defensora ferma.

“Aquell barri era el millor d’Olot. M’agrada quan es fa alguna cosa poder ajudar, que tot tingui una bona acollida. No hi ha gaires coses que no hagi participat del barri, ha de ser que estigui malalta. Els meus fills diuen que quan em mori em posin “que le quiten lo bailado”.”

I realment la vida de la Palmira ha estat sempre intensa, amb un somriure permanent i amb unes ganes boges per fer de tot. Quan va quedar vídua va decidir integrar-se a la vida social de la ciutat i del barri.

“Estic en moltes coses. La festa del barri havia tingut les millors orquestres i cantants. Ningú sabia com aniríem vestits al Ball Pla fins que sortíem. Havia estat molt temps que ni havia pogut comprar llenya perquè se’ns anaven tots els cèntims amb el lloguer de l’embalat”. 

Durant molts anys, i fins que la salut li va permetre, va ser una seguidora incondicional del Club Patinatge Artístic Olot, acompanyant el primer equip a qualsevol racó del món. També va apadrinar a una de les patinadores del club, el 2014, contribuint en assolir el mundial d’aquell any.

“El patinatge m’ha portat molta alegria. He conegut molta gent de fora, hem fet viatges molt bonics com el d’Austràlia, el de Roma… llavors també venia l’alcalde. En aquell moment era diferent. Ens hi estàvem vuit o deu dies per recórrer el país. Ara van per la feina i tornen a venir i no val la pena fer un viatge llarg per només veure el ball. Falta pressupost.”

Palmira Collell deixa un llegat intens al barri de Sant Miquel i sobretot la seva simpatia i somriure permanent, que havia contagiat a tothom amb qui havia compartint un moment.