Antoni Boixadós, Alliberem-nos: “Encara hi ha molta fòbia contra el col·lectiu LGTBI”

En el marc del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, 17 de maig, a Olot es van realitzar actes de rebuig que viuen moltes persones del col·lectiu en el seu dia a dia. l’Associació Alliberem-nos, va llegir un manifest a la Plaça U d’octubre aquest dilluns al vespre.


Antoni Boixadós, Alliberem-nos: És un dia important perquè encara hi ha molta fòbia contra el col·lectiu LGTBI.

Laia Herrero Nogareda, Alliberem-nos: Aquí no estem al paradís, tenim casos LGTBIfòbics diaris. Per la persona qui no ho pateix pot ser un simple comentari, però per qui ho pateix és molt desagradable. Per exemple: no poder anar tranquil de la ma amb la persona a qui estimes o vestir-te com et vingui de gust.

 

Insults i agressions físiques en espais quotidians

Antoni Boixadós, Alliberem-nos: És obvi que hi ha comentaris, rialletes… tot comença per aquí; també cops de colze… I això pot acabar amb coses molt greus. També hi ha gent que té por i no denuncia, tot i que per sort cada dia menys.

Laia Herrero Nogareda, Alliberem-nos: També ens trobem que als instituts el bullyng és molt present i que hi ha estudiants que s’ho passen molt malament anant cada dia a l’institut.

 

El 1990 la homosexualitat va deixar de ser considerada una malaltia

Antoni Boixadós, Alliberem-nos: Jo tinc 65 anys. Vaig estar vivint la meitat de la meva vida considerat un malat, sabent que no ho era òbviament. Era increïble, vivies en una situació que resultava que havies d’acabar en un centre psiquiàtric per ser del col·lectiu LGTBI.

Laia Herrero Nogareda, Alliberem-nos: Per molt que no estigui considerada com a malaltia, la societat canvia molt és a poc a poc. No és només canvia el que diu un llibre, per dir alguna cosa. Les paraules que utilitza la gent… En tot hi està molt present encara aquesta LGTBIfòbia.

 

La pandèmia no ha ajudat a aturar els atacs LGTBIfòbics

Antoni Boixadós, Alliberem-nos: El veïnat et té controlat perquè no et pots bellugar i hi ha gent que patia atacs pràcticament a casa seva.

Laia Herrero Nogareda, Alliberem-nos: Ens hem d’imaginar una persona que abans de la pandèmia tenia una feina, vivia fora de casa, i que ara sense feina, ha de tornar a casa i que potser ha de canviar la seva manera de ser. Això passa.