La Fundació Vila Casas exposa a Olot fent una simbiosi, amb ‘supèrbia’, entre l’art sacre i el contemporani

Crec que és més mite que altra cosa. La ciutat d’Olot no penso que sigui una ciutat extremadament conservadora. Que pot cridar l’atenció, probablement, que hi haurà gent que no ho entendrà, fantàstic. Això voldrà dir que estem removent alguna cosa. Sempre dic que el pitjor és la indiferència. Hem de crear una certa reflexió i discurs i cadascú tregui les conclusions que hagi de treure”


Així defineix el gestor cultural Xavier Palomo la primera acció a Olot producte del conveni que van signar en el seu moment l’Ajuntament d’Olot i la Fundació Vila Casas. El que veuran ara, i poden veure a la Sala Oberta i al Museu dels Sants, és la simbiosi entre la imatgeria religiosa i l’art contemporani. És la ‘supèrbia’, el primer dels set pecats capitals que arribaran a la Garrotxa.

Són les fotografies d’un artista contemporània que captura els paisatges amb gran subtilesa. Fins al punt de transmetre les emocions i els sentiments. La seva autora és Mayte Vieta. La blanenca exposa aquests dies al Museu de la Garrotxa. Fotografies que amb el títol ‘Estimar és un lloc’ impacte al visitant amb imatges impregnades d’una llum que neix dins la mateixa imatge. L’autora estudia l’espai on estan emplaçades les obres i s’exposen aquí, a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa, emmarcades en un fons negre i retro il·luminades, per donar una visió i un llenguatge explícit.

Es tracta d’una artista amb una extensa trajectòria, de projecció internacional i una de les artistes millor representades al fons de la fundació.

Una proposta expositiva que forma part del conveni de col·laboració que l’Ajuntament d’Olot va signar a principis d’any amb la Fundació Vila Casas i que es materialitza ara amb una presentació que ha portat el segell d’històrica per tot el que representarà.

Natàlia Chocarro, director de projectes externs de la Fundació Vila Casas

De fet Mayte Vieta, malgrat que estudia escultura i pintura a l’escola Massana, ben aviat troba en la fotografia l’expressió que li permet treballar, malgrat sembli una paradoxa, la tercera dimensió i treballar unes atmosferes. És el que hem pretès amb aquesta exposició d’Estimes un lloc, a la Sala Oberta del Museu de la Garrotxa. Pensem que és interessant haver-la presentat aquí perquè tota la tradició pictòrica que hi ha a Olot, aquest seguit d’obres on el mar i l’aigua és la protagonista, establia un contrast meravellós.

El treball conjunt entre el consistori i la fundació té per l’objectiu dotar a la ciutat d’un projecte pioner per posar en valor el patrimoni propi a través de les obres d’art contemporani. De fet la ciutat d’Olot ha posat a disposició de la fundació totes les obres del seu fons artístic per fer exposicions, accions o projectes.

El tret de sortida d’aquesta col·laboració ens situa, també, al Museu dels Sants, on hi trobem deu peces de diversos artistes. Es preveu que sigui una sèrie de set exposicions, tantes com pecats capitals hi ha. El primer, la ‘supèrbia’.

Xavier Palomo, gestor cultural i comissari de l’exposició del Museu dels Sants

I ho vol fer per tenir una mirada crítica entre la nostra societat, a aquesta societat tant líquida i transversal que tenim. I aquí ens venia molt bé precisament el món de la producció dels sants i el mateix concepte que hi ha al darrera de tot el procés. El món dels sants i d’aquest cel cristià també és molt líquid. Hi ha fronteres entre cel i purgatori i no estan definides. Tot és molt transversal i estan infinitament interconnectat. I a vegades apel·lant simplement a la comparació estètica entre la peça contemporània i les peces dels sants pensem que ens permet fer aquests diversos nivells de lectura i apropa l’art contemporani a un públic que moltes vegades no s’atreveria.

Amb aquesta subtilesa es apropar l’art contemporani a la ciutadania i ho fa a través de dos mons que, aparentment, estan oposats: l’art sacre i l’art dels nostres dies.

Xavier Palomo, comissari de l’exposició del Museu dels Sants

Entendre que hi ha un missatge al darrera del contemporani on no tot és blanc o negre ni tot és tan simple com pensem. I passa el mateix amb els sants. Tampoc és tan senzilla la producció d’aquestes peces ni és tan tòpic el que hi ha al darrera, és infinitament més complex”

Tal i com explica el comissari de l’exposició, el diàleg que trobem aquests dies al Museu dels Sants és impactant i reflexiu. Una oportunitat única per entrellaçar el passat i el present artístic i una oportunitat per la ciutat.

Pep Berga, alcalde d’Olot

L’acord que hem arribat amb la Fundació Vila Casas és molt important per la ciutat. És una fundació té la col·lecció d’art contemporani més important del país, més de 800 artistes, obres de qualitat internacional i artistes molt coneguts. El que fa a través d’aquest conveni és posar tot el seu fons a disposició de la ciutat perquè el pugui exposar, sigui amb exposicions d’artistes individuals o bé el cas que ens ocupa amb el Museu dels Sants, dialogant amb peces que tenim nosaltres.

Aquesta és la primera parada en un trajecte que pretenen que sigui llarg. S’està treballant en la segona entrega, el segon pecat capital, ‘la ira’. Es vol que coincideixi pel desembre i combinar els pessebres i l’art contemporani. Caldrà esperar uns mesos, amb el fred, per veure la simbiosi entre aquests dos mons.