La pluja del dilluns ajuda agafar aire a un Riu Fluvià que presenta vàries problemàtiques importants

La pluja del dilluns va ser molt benvinguda pel Riu Fluvià, que arrossega importants problemàes, com molts rius i conques de Catalunya. El cabal n’és una d’ells: des de fa temps se’n va perdent i es va assecant, a causa del Canvi Climàtic, que provoca menys pluja regular i més pluges torrencials puntuals. També, però, a causa de l’activitat humana, amb el de vegades desmesurat ús d’aigua pel que fa a les indústries o les zones de regadiu. Segons l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa és necessari que a la Vall d’en Bas es destini terreny per a zones d’aiguamolls, per tal d’assegurar un mínim de cabal.


Carles Santaeulària, membre Agrupació Naturalista de la Garrotxa: Hem de procurar revertir una mica el que es va fer amb la concentració parcel·lària, és a dir, reservar algunes àrees d’aiguamolls, ja que milloraria la qualitat biològica del conjunt i prevenir efectes acusats previsibles del canvi de climàtic. Sembla que sigui perdre terres de conreu, però a la vegada és assegurar un cabal pel riu.

Pel que fa a la flora, rius com el Fluvià estan patint l’excés de proliferació de plantes com l’ailant, el negundo o l’acàcia. Un tipus de flora que es reprodueix amb molta facilitat i que acaba envaint molt espais en el transcurs dels rius, com per exemple a la zona dels Tossols a Olot.

El Canvi Climàtic é sens dubte és un dels principals problemes a què s’enfronten rius com el Fluvià. Ara bé, pel que fa a al fauna, també s’enfronten a una altra gran problemàtica: la globalització.

Un exemple molt clar són les tortugues de Florida, una espècie al·lòctona que tanta i tanta gent va comprar al seu moment i que al fer-se grans després les van tirar al riu, convertint-se en autèntics depredadors. El visor americà perjudica a les llúdrigues. Ara mateix, però, al Riu Fluvià l’espècie invasora que més preocupa és el barb roig, que va arribar a casa nostre per fer d’esquer per altres espècies perdedores. Avui en dia n’hi ha milions.

Joan Montserrat, president Agrupació naturalista de la Garrotxa: Ve del centre i del nord d’Europa i fa cinc o sis anys es va començar a detectar i està fent disminuir la població de moltes espècies autòctones. I és una espècie que el que fa és remenar els fons dels rius i tot això fa que es perdi la posta de moles altres espècie. No depreda sobre les altres espècies, però sí que impedeixen que puguin criar.

Una altre espècies invasora present a la conca del Fluvià des de finals dels 90 és la del cranc americà que provoca la fenomicosi, una malaltia que transmet al cranc autòcton i que va acabant, mica en mica, amb l’espècia de casa nostra.

Joan Montserrat, president Agrupació naturalista de la Garrotxa: El cas del riu autòcton, des del Parc natural l’intenten recorbar, allargant el seu període de resistència, esperant que un dia es puguin fer ells mateixos la vacuna.

Des de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa consideren imprescindible la divulgació, educació i conscienciació: ells ho fan a través de xerrades a les escoles i al casal. Tot i així, també creuen que s’haurien de destinar més diners a fer estudis per trobar solucions concretes a aquest problema.

Joan Montserrat, president Agrupació naturalista de la Garrotxa: és una cosa que no sestà fent. No hi ha una gran recerca o estudi sobre la problemàtica del barb roig al Fluvià.

Carles Santaeulària, membre Agrupació Naturalista de la Garrotxa: hem d’estar a disposats a afrontar episodis d’aquets tenir la capacitat respectar els equilibris naturals per no sortir-ne més perjudicats.