Joan Llaneras: un mig garrotxí amb quatre medalles olímpiques

Joan Llaneras, doble campió olímpic de ciclisme en pista: Els JJOO de Moscou. Abans dels Jocs es va fer una sèrie de dibuixos animats amb l’osito  Misha [la mascota].


Aquest és el primer record olímpic d’un dels millors esportistes que ha tingut mai l’estat espanyol, Joan Llaneras. Nascut a Porreras, té una casa, part de la família i molts amics a la Garrotxa. Ell va viure dues dècades a La Cometa, a Montagut, a la mateixa època que va participar als seus primers Jocs. A Atlanta 96 hi va fer el seu debut i quatre anys més tard es va proclamar campió olímpic de puntuació a Sidney 2000.

Joan Llaneras, doble campió olímpic de ciclisme en pista: Jo sabia que era el favorit, havia guanyat 4 mundials en aquell cicle olímpic. Em vaig preparar al mil·límetre i tinc l’anècdota que vaig quedar-me donant voltes al velòdrom cinc minuts després de la victòria, que els àrbitres em van haver de dir: va surt, que tenim altres proves per fer.

Quatre anys més tard, a Atenes, va ser subcampió olímpic en la mateixa prova, però la federació no el va deixar competir amb el amic company, Isaac Gálvez, amb qui van fer un gran tàndem. Van ser vàries vegades campions del món a la prova de madison però que mai van poder pujar junts a un podi olímpic. Joan Llaneras va viure l’accident en el qual va perdre la vida Isaac Gálvez, al velòdrom belga de Gent.

Joan Llaneras, doble campió olímpic de ciclisme en pista: Amb l’Isaac vam marcar una època i ens va faltar la medalla olímpica. La teníem a les cames,. Em va afectar molt i els amics, en Carles Torrent i la resta, la grupeta d’aquí, em van treure literalment de casa per tornar a entrenar.

Pequín 2008 tenia clar que serien els sues darrers Jocs. Es va proclamar campió olímpic de puntuació, novament, i va guanyar la plata a la madison. Havia de competir-hi amb el també garrotxí Carles Torrent, però un lesió d’en Carles ho va impedir. Finalment va córrer amb un vell conegut seu, Toni Tauler.

Joan Llaneras, doble campió olímpic de ciclisme en pista: Aquell dia, abans de sortir, en Toni em va dir: “què fem?” I jo li dic: “tenim una opció, una bala: quan t’avisi, ataquem”. Vam agafar volta i vam fer segons. Amb en Carles Torrent hauríem tingut més carets per jugar. Aquell dia amb en Toni vam tenir sort.

Tenia tant clar que volia guanyar medalles en aquells Jocs que fins i tot va renunciar a ser l’abanderat espanyol a la cerimònia d’inauguració. Un cop retirat no ha deixat de treballar i s’ha fet càrrec de la part esportiva del velòdrom de Palma de Mallorca.