Mireia Riera, medallista als JJPP d’Atlanta 1996: “L’objectiu era entrar als JJPP, la resta va venir”

Quan es van celebrar els Jocs de Barcelona Mireia Riera només tenia 16 anys. Aquells Jocs la van marcar molt i a partir d’aquell moment es va proposar el repte d’anar a unes Paralimpíades. Ella pateix paràlisi cerebral, que li afecta una meitat del cos. Tot i que ella feia molts anys que nedava, amb pocs anys es va posar es va posar al nivell necessari per poder competir a uns JJPP.


Mireia Riera, doble medallista als JJPP d’Atlanta 1996: Quan vaig decidir incorporar-me i començar la natació adaptada no tenia clar on es podia arribar. Només volia competir i intentar arribar als jocs. Llavors comences l’itinerari, veus que vas als internacions i vas veient les opcions, durant el camí.

I les opcions es van materialitzar. Encara recorda la primera mínima que va aconseguir per participar a Atlanta 1996. Va ser a uns 400 lliures nedats a Olot.

Mireia Riera, doble medallista als JJPP d’Atlanta 1996: La primera mínima va ser als 400 lliures aquí Olot, als campionats d’Espanya. Em va agradar aconseguir-la a casa. L’objectiu era entrar als Jocs i ser allà, la resta va venir.

Va arribar l’estiu del 1996. Ella només tenia 20 anys. Però s’havia guanyat el dret de participar a uns Jocs. El somni l’havia complert, ara bé, el que no s’esperava és que un cop allà, lluitaria, també per les medalles. La primera, el bronze als 400 lliures.

Mireia Riera, doble medallista als JJPP d’Atlanta 1996: Potser és la que més bon records tinc, és la primera. Vaig baixar la marca i va ser molt gaudida aquesta medalla.

Mireia Riera també va guanyar la plata als 100 lliures i un cop a Olot, per sorpresa seva, va ser homenejada pel seu club, el Club Natació Olot. Un cop acabats aquells Jocs, però, va decidir deixar la natació i centrar-se en els estudis. Segons ella mateixa explica, va saber posar el fre necessari perquè l’esport no es convertís en quelcom, podríem dir, tòxic.

Mireia Riera, doble medallista als JJPP d’Atlanta 1996: Penso que el que m’ha aportat l’esport són els valors personals: Lluitar, perseverar, però això té un doble fil i has de saber dir prou i no superar el límit, i com a esportista ho has de saber aturar a temps, perquè de vegades ens passem.

25 anys després d’aquell èxit, la Mireia viu prou allunyada de la natació. Ara gaudeix d’altres coses, com per exemple caminar per la muntanya o fer ioga.

 

Foto: Mireia Riera