Creix la venda d’habitatge a la Garrotxa tot i la baixa oferta, i els experts descarten una nova bombolla immobiliària

El sector de la construcció és un dels que millor s’està recuperat de la crisi de la COVID-19. La pandèmia ha fet adonar a moltes persones de les mancances que tenia casa seva, i això s’ha traduït en un augment de la demanda d’habitatge d’obra nova i de segona mà amb uns determinats requisits. El 2020 es van tancar més de 400 operacions, ,,, més que l’any anterior.

Antònia Carnerero, assessora immobiliària CUBUS: “No necessitem grans espais, sinó espais útils. Es demanen exteriors, patis, balcons, jardins… i això, evidentment, el preu no és el mateix”

El 2020 a la Garrotxa es van començar a construir un centenar d’habitatges, respecte els 1.500 que s’havien iniciat el 2006, quan va esclatar la bombolla immobiliària. El problema és que la majoria són habitatges en venda són de gamma alta, i persones amb poder adquisitiu mitjà o baix no hi tenen accés. Els preus han pujat, però encara es situen entre un 30 i un 40% per sota dels nivells màxims que es van assolir el 2006, uns 2.000 euros el m2 útil de mitjana.

Tot i així, els assessors immobiliaris garrotxins creuen que no es pot parlar d’una nova bombolla immobiliària, tal com alerten alguns estudis recents i l’Associació d’Usuaris de la Banca (ADICAE).

Laura Serra, assessora immobiliària CUBUS: “No podem parlar de bombolla immobiliària perquè els preus depenen de l’oferta i la demanda. L’oferta és baixa, però la demanda també, perquè la gent no pot pagar els preus que hi ha avui al mercat”

Com es pot donar resposta a aquest augment de la demanda, si els preus de venda no s’ajusten al que busquen els compradors?

Pere Bahí, API de CUBUS i director del Màster en Estudis Immobiliaris de la Universitat de Girona: “Caldria que sortís un tipus de producte que fos amb un preu més assequible pels compradors, i a més, si pugessin una mica els sous, la gent arribaria a més import.”

Per al director del Màster en Estudis Immobiliaris de la UdG, també cal un compromís ferm de l’administració pública en la construcció d’habitatge de protecció oficial que afavoriria l’accés a la vivenda a persones en risc d’exclusió.